OPINIÓ


Anton Monner

HISTORIADOR I CRONISTA DE GANDESA

I tornem-hi!


"Els independentistes, per voluntat popular, disposen del poder i a més repressió, seguiran augmentant. En democràcia el fuet sempre acaba perdent"



Jesús Gellida

POLITÒLEG

Quina recuperació?


"Mentre en el Fòrum de Davos les elits polítiques i empresarials decideixen sobre el futur de l’economia mundial –felicitant-se per la recuperació econòmica–, la realitat és una altra"



Anton Monner

HISTORIADOR I CRONISTA DE GANDESA

Tots contra Catalunya


"Tota la premsa espanyola i sobretot la televisió madrilenya saben com arreglar Catalunya però només des de la seva visió personal i partidista"



Dayana Santiago

REGIDORA DE LA CUP DE DELTEBRE

Polítics de foto. I els carrers?


"Sàpigue que primer som persones i després polítics i hi ha gent a la presó per defensar el que tothom, inclòs, vostè volia"




Anton Monner

HISTORIADOR I CRONISTA DE GANDESA

La retroactivitat de l'IVA cultural


"Davant de tanta putrefacció només em queda preguntar: no serà la democràcia espanyola el fonament de la futura destrucció d’Europa? "



Irene López

ESTUDIANT DE CIÈNCIES POLÍTIQUES I PERIODISME

El 21-D vist en perspectiva


"Presos, exilis, llaços grocs, prohibicions surrealistes de la Junta Electoral, Virreines per un dia, espolis amb les nostres peces d’art... Sabíem d’entrada que no eren uns sufragis normals"



Anton Monner

HISTORIADOR I CRONISTA DE GANDESA

No, així no, majestat


"Vostè s’hauria de manifestar com el rei de tots, equidistant, i recomanar la tolerància a ambdues parts, perquè hem de començar a dialogar des de zero, sense condicions"



Manel Zaera

INFORMÀTICA I MÚSIC

Coses que crispen


"Crispen tantes coses… i resulta que els crispadors són els independentistes... "




Una investidura ajornada que causa més incertesa política

LA DECISIÓ del nou president del Parlament, el republicà Roger Torrent, d’ajornar el ple d’investidura de Carles Puigdemont, ha acabat d’esberlar la unitat dels partits independentistes sobre l’estratègia a seguir per recuperar les institucions catalanes. Una unitat que s’havia refet després del 21-D, però que semblava trontollar, per exemple, cada vegada que el mateix Puigdemont i Oriol Junqueras, un des de Brussel·les i l’altre des de la presó d’Estremera, intercanviaven retrets sobre presidents presidiaris i presidents a distància.

EL 30 DE GENER començava amb un suposat acord de Junts per Catalunya, ERC i la CUP per investir Puigdemont encara que fos per via telemàtica. Però poc després de les 10 del matí, per sorpresa, el substitut de Carme Forcadell anunciava que ajornava el ple d’investidura, i tant Junts per Catalunya com la CUP van córrer a criticar la decisió del republicà. Els postconvergents asseguraven, molestos, que Torrent no els havia informat prèviament de la decisió d’ajornar el ple. I, per la seua banda, els cupaires van arribar a ocupar els seus escons a l’hora que havia de començar la sessió. A més, també van acusar el president del Parlament d’haver obeït el Tribunal Constitucional (TC), tot ignorant la voluntat popular.

A LES PORTES del Parlament, la concentració de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) va desembocar en una protesta, més o menys espontània, de centenars de persones que van decidir que no marxarien del Parc de la Ciutadella fins que Puigdemont fos investit. Els Mossos d’Esquadra van arribar a carregar contra els manifestants, i els serveis mèdics van haver d’atendre una dotzena de persones ferides. Ja al vespre, Puigdemont trencava el seu silenci afirmant que ell era l’únic candidat possible i fent una crida a recuperar la unitat. O Puigdemont o res.

TENIA part de raó, quan va dir a ERC que no és realistacomplir l’article 155. Però això no vol dir necessàriament que siga més realista desobeir la legalitat espanyola si el que es vol és recuperar les institucions i l’autogovern. Ens trobem en una situació estranya, fins al punt que ERC fa ara el discurs que tradicionalment faria Convergència, i en què el PDeCAT opta per un to més abrandat, propi dels republicans més convençuts. El rapitenc Lluís Salvadó demanava en una entrevista a Canal 21 Ebre “més cap que passió, més cap que cor” en aquesta nova etapa del procés soberanista. Però ha quedat clar que els partidaris de Puigdemont aposten ara per l’èpica que va faltar el 27 d’octubre. La incertesa continua planant sobre Catalunya.

PUBLICITAT

Primers passos per a una AMAC catalana

L’AJUNTAMENT de la Torre de l’Espanyol és l’últim que ha decidit abandonar l’Associació de Municipis en Àrees de Centrals Nuclears (AMAC), una entitat que és de caràcter estatal. Abans ja ho han fet altres poblacions ebrenques com Garcia, Flix, Riba-roja d’Ebre, la Fatarella o Corbera d’Ebre. De fet, de la zona nuclear d’Ascó només pertanyen a l’AMAC els ajuntaments d’Ascó, Vinebre, la Palma d’Ebre, Móra d’Ebre i Móra la Nova, així com dos municipis del Priorat: el Molar i la Figuera. D’altra banda, Tivissa també pertany a l’AMAC, però ho és a través de la zona nuclear de Vandellòs. Ara la Torre de l’Espanyol ha dit que ja n’hi ha prou.

L’ALCALDE, Joan Juncà ha detallat que, més enllà de la inoperància d’una entitat que costava a l’Ajuntament 15.000 euros anuals, i on hi havia alcaldes que es negaven a renunciar a certes dietes, la situació política actual també havia afectat l’AMAC. I és que tots els canvis de funcioament que es proposaven des dels municipis catalans, es tombaven automàticament gràcies a la majoria absoluta que tenien els alcaldes dels pobles nuclears de la resta de l’Estat.

MÉS OPINIÓ

© Doble Columna S.L. | 977 58 80 32 | Av. Remolins, 24 | 43500 TORTOSA
Uncopdull.com utilitza "cookies" per millorar l'experiència de navegació. Si segueixes navegant entendrem que ho acceptes. OK | Més informació