OPINIÓ


Jesús Gellida

POLITÒLEG

Cap al 21-D, la campanya de la criminalització


"Malgrat tot, la gran pregunta és: el resultat serà respectat i atès pel govern espanyol?"



Joan Caballol

NÚMERO 3 DEL PSC-UNITS PER AVANÇAR A TARRAGONA I L'EBRE

Una aliança per un catalanisme inclusiu, europeista i humanista


"Amagar el problema com fins ara ha fet l’Estat, o trencar la legalitat vigent, no soluciona res"



Mònica Sales

NÚMERO 4 DE JUNTS PER CATALUNYA A TARRAGONA I L'EBRE

Només JUNTS ho farem possible!


"Emprenc aquest repte, gran repte, des del convenciment de ser a la candidatura més transversal i més de país"



Tomàs Castells

NÚMERO 2 DEL PP PER TARRAGONA I L'EBRE

Faré que s'escoltin les veus de l'Ebre al Parlament


"La gent de les Terres de l’Ebre som gent amb unes necessitats, que al meu parer, són molt diferents a la resta de Catalunya"




Irene Fornós

NÚMERO 4 D'ERC-CATALUNYA SÍ A TARRAGONA I L'EBRE

Fem República, fem Terres de l’Ebre


"Caldrà que el plebiscit per decidir si és Rajoy qui acaba manant a les Terres de l’Ebre o bé els qui vam defensar la democràcia sota les porres no ofereixi cap dubte"



Enric Roig

PORTAVEU DEL PSC DE TORTOSA I PRESIDENT DEL CONSELL COMARCAL DEL BAIX EBRE

L’altra forma de fer política


"Alguns ens volen fer pensar que vivim un conflicte on sols han de prevaldre respostes binàries a decisions complexes sense cap tipus de matisos"



Èrica Bel

NÚMERO 3 DE LA CUP PER TARRAGONA I LES TERRES DE L'EBRE

Qui no es mou, no sent les cadenes


"A les Terres de l’Ebre la mobilització popular no és nova"



Jordi Jordan

PORTAVEU DE MOVEM TORTOSA

Un futur per a una millor ciutat


"Tortosa és una ciutat amb un gran passat, però també necessitem viure un bon present i, sobretot, generar unes bones expectatives de futur"




Els temes de territori que també importen el 21-D

AQUESTES ELECCIONS que ja tenim a tocar estaran fortament polaritzades al voltant del debat sobre la independència de Catalunya. És inevitable. De fet, és a partir de la proclamació de la nova República Catalana i de la conseqüent aprovació de l’aplicació de l’article 155, que el president espanyol Mariano Rajoy va acabar dissolent el Paralment i convocant uns comicis que el president català Carles Puigdemont hauria pogut convocar només 24 hores abans. Ara això ja forma part de la Història, i els partits es troben abocats a una nova campanya electoral, amb motiu d’unes eleccions al Parlament que segons els politòlegs seran “més plebiscitàries” que aquelles que va convocar Artur Mas el 27 de setembre del 2015.

PERÒ ELS PARTITS no haurien de centrar només el debat en qüestions com l’article 155, l’alliberament dels “presos polítics”, la fuga d’empreses, la internacionalització del procés, l’”adoctrinament” a les escoles, les ingerències de Rússia, la necessitat d’un procés constituent, la reforma constitucional, la filtració d’escoltes telefòniques o la separació de poders en un estat que encara té “tics antidemocràtics”. Aquests, dèiem, són alguns dels llocs comuns que centraran la campanya electoral que ja tenim al damunt; però no haurien de ser els únics temes dels propers dies. Serà molt díficil, però els partits haurien de fer un esforç per explicar què proposen als seus programes electorals, al marge de la seua visió sobre el futur de Catalunya, ja siga una República independent o una comunitat autònoma més o menys encaixada a Espanya.

EN EL CAS DE L’EBRE, hi ha una sèrie de qüestions que els partits que concorren a les eleccions del 21-D no haurien d’oblidar. Temes com la solució definitiva a l’alta sinistralitat de la carretera N-340, ara que faltarà només un any per a l’acabament de la concessió de l’autopista AP-7. També les obres del Corredor del Mediterrani i la seua possible connexió amb l’estació de l’Aldea i el port dels Alfacs, així com la necessitat que els trens Euromed, o altres trens de velocitat alta, tinguen una aturada permanent al nostre territori. Temes com la preparació del nou Pacto Nacional del Agua i l’amenaça d’un nou transvasament de l’Ebre, en el marc del Plan Hidrológico Nacional (PHN) que comencen a reclamar des de les comunitats més afectades per la sequera. Qüestions com l’acabament de les obres de neteja del pantà de Flix, la lluita contra la regressió del Delta o el desmantellament del magatzem submarí de gas del projecte Castor, que cada any que passa suposa una factura milionària. Temes com els problemes de la pesca i l’agricultura de les Terres de l’Ebre. I que necessiten d’una bona entesa política entre els que ens governen a Madrid i Barcelona.

PUBLICITAT

Les crítiques al nou pressupost de Tortosa

L’AJUNTAMENT de Tortosa ja té pressupost per al 2018. Va aprovar-lo el 20 de novembre passat, gràcies als vots a favor del PDeCAT i ERC. En canvi, el regidor del PP s’hi va abstenir, mentre que Movem Tortosa, el PSC i la CUP van votar-hi en contra. El pressupost de tot el grup municipal puja a 69,9 milions d’euros, mentre que els comptes de l’Ajuntament són d’uns 35,2 milions. Això és un 0,52% més que l’any passat. La quantitat que es destina a inversions és de prop de 4,5 milions.

DES DEL GOVERN municipal s’ha dit que són uns comptes que donen continuïtat al projecte polític dels darrers 10 anys, que són els que porta Ferran Bel a l’alcaldia. Però l’oposició argumenta i critica que són uns pressupostos excessivament continuïstes, que no responen a les necessitats de la ciutadania de Tortosa. Del capítol d’inversions, l’obra més destacada és la nova piscina, i també hi ha una petita partida per començar les obres de la nova plaça de la Catedral. Siga com siga, al pressupost encara es nota poc la suposada recuperació econòmica. Sembla que s’ho reservin per al 2019, any d’eleccions municipals.

MÉS OPINIÓ

© Doble Columna S.L. | 977 58 80 32 | Av. Remolins, 24 | 43500 TORTOSA
Uncopdull.com utilitza "cookies" per millorar l'experiència de navegació. Si segueixes navegant entendrem que ho acceptes. OK | Més informació