OPINIÓ


Núria Menasanch

ESCRIPTORA

A la jugular de Puigdemont


"M' és igual lo que els hi haguen promés o amenaçat a Madrid, lo camí és la desobediència i el fer República"



Anton Monner

HISTORIADOR I CRONISTA DE GANDESA

Vençuts, humiliats i agenollats


"Han aconseguit lligar tots els poders d’Espanya, judicials, polítics, militars i empresarials per arribar on som"



Irene López

ESTUDIANT DE CIÈNCIES POLÍTIQUES I PERIODISME

Ferran, no diguis fins sempre


"Ferran Bel ha fet el que darrerament és conegut com a “un pas al costat”. Un canvi d’aires entre Madrid i Barcelona el duu a encarar una nova etapa plena de nous reptes"



Anton Monner

HISTORIADOR I CRONISTA DE GANDESA

El procés ha mort


"Entenc el seu enorme desig quan diuen que el procés ha mort. I és tan gran el deler que la pròpia mentida se la creuen ells mateixos"




Irene López

ESTUDIANT DE CIÈNCIES POLÍTIQUES I PERIODISME

Revitalitzant el nucli antic?


"Darrerament, hem pogut veure que la zona comercial del Carrer de la Rosa o del mateix Carrer Sant Blai han perdut, de cop, molts comerços"



Jesús Gellida

POLITÒLEG

Puigdemont o Puigdemont?


"Quin és el projecte polític per a donar resposta a les necessitats del país, tant en clau nacional com social?"



Enric Roig

PORTAVEU DEL PSC DE TORTOSA

És cert o no és cert?


"Els convergents i els republicans han deixat a Tortosa i als tortosins i tortosines sense el referent que era el Pont de l’Estat de Tortosa"



Jordi Jordan

PORTAVEU DE MOVEM TORTOSA

Tortosa bruta: 3 anys de retard


"Tenir una ciutat neta, més enllà del civisme que hem de defensar i exigir a tothom, és una obligació de qualsevol Ajuntament"




Una investidura ajornada que causa més incertesa política

LA DECISIÓ del nou president del Parlament, el republicà Roger Torrent, d’ajornar el ple d’investidura de Carles Puigdemont, ha acabat d’esberlar la unitat dels partits independentistes sobre l’estratègia a seguir per recuperar les institucions catalanes. Una unitat que s’havia refet després del 21-D, però que semblava trontollar, per exemple, cada vegada que el mateix Puigdemont i Oriol Junqueras, un des de Brussel·les i l’altre des de la presó d’Estremera, intercanviaven retrets sobre presidents presidiaris i presidents a distància.

EL 30 DE GENER començava amb un suposat acord de Junts per Catalunya, ERC i la CUP per investir Puigdemont encara que fos per via telemàtica. Però poc després de les 10 del matí, per sorpresa, el substitut de Carme Forcadell anunciava que ajornava el ple d’investidura, i tant Junts per Catalunya com la CUP van córrer a criticar la decisió del republicà. Els postconvergents asseguraven, molestos, que Torrent no els havia informat prèviament de la decisió d’ajornar el ple. I, per la seua banda, els cupaires van arribar a ocupar els seus escons a l’hora que havia de començar la sessió. A més, també van acusar el president del Parlament d’haver obeït el Tribunal Constitucional (TC), tot ignorant la voluntat popular.

A LES PORTES del Parlament, la concentració de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) va desembocar en una protesta, més o menys espontània, de centenars de persones que van decidir que no marxarien del Parc de la Ciutadella fins que Puigdemont fos investit. Els Mossos d’Esquadra van arribar a carregar contra els manifestants, i els serveis mèdics van haver d’atendre una dotzena de persones ferides. Ja al vespre, Puigdemont trencava el seu silenci afirmant que ell era l’únic candidat possible i fent una crida a recuperar la unitat. O Puigdemont o res.

TENIA part de raó, quan va dir a ERC que no és realistacomplir l’article 155. Però això no vol dir necessàriament que siga més realista desobeir la legalitat espanyola si el que es vol és recuperar les institucions i l’autogovern. Ens trobem en una situació estranya, fins al punt que ERC fa ara el discurs que tradicionalment faria Convergència, i en què el PDeCAT opta per un to més abrandat, propi dels republicans més convençuts. El rapitenc Lluís Salvadó demanava en una entrevista a Canal 21 Ebre “més cap que passió, més cap que cor” en aquesta nova etapa del procés soberanista. Però ha quedat clar que els partidaris de Puigdemont aposten ara per l’èpica que va faltar el 27 d’octubre. La incertesa continua planant sobre Catalunya.

PUBLICITAT

Primers passos per a una AMAC catalana

L’AJUNTAMENT de la Torre de l’Espanyol és l’últim que ha decidit abandonar l’Associació de Municipis en Àrees de Centrals Nuclears (AMAC), una entitat que és de caràcter estatal. Abans ja ho han fet altres poblacions ebrenques com Garcia, Flix, Riba-roja d’Ebre, la Fatarella o Corbera d’Ebre. De fet, de la zona nuclear d’Ascó només pertanyen a l’AMAC els ajuntaments d’Ascó, Vinebre, la Palma d’Ebre, Móra d’Ebre i Móra la Nova, així com dos municipis del Priorat: el Molar i la Figuera. D’altra banda, Tivissa també pertany a l’AMAC, però ho és a través de la zona nuclear de Vandellòs. Ara la Torre de l’Espanyol ha dit que ja n’hi ha prou.

L’ALCALDE, Joan Juncà ha detallat que, més enllà de la inoperància d’una entitat que costava a l’Ajuntament 15.000 euros anuals, i on hi havia alcaldes que es negaven a renunciar a certes dietes, la situació política actual també havia afectat l’AMAC. I és que tots els canvis de funcioament que es proposaven des dels municipis catalans, es tombaven automàticament gràcies a la majoria absoluta que tenien els alcaldes dels pobles nuclears de la resta de l’Estat.

MÉS OPINIÓ

© Doble Columna S.L. | 977 58 80 32 | Av. Remolins, 24 | 43500 TORTOSA
Uncopdull.com utilitza "cookies" per millorar l'experiència de navegació. Si segueixes navegant entendrem que ho acceptes. OK | Més informació