OPINIÓ


Anton Monner

HISTORIADOR I CRONISTA DE GANDESA

Ser o no ser


"El nivell que ha arribat actualment l’estat de la qüestió fa preveure que acabarà molt malament"



Núria Menasanch

ESCRIPTORA

Una setmana de República Catalana


"Proclamada la República Catalana Independent, la nostra dolça Pàtria va fent camí"



Joan Sabaté

EXALCALDE DE TORTOSA

En record de Josep Subirats Piñana


"La figura de Josep subirats ha tingut l’enorme valor de ser pont i portadora de la memòria entre els dos períodes democràtics recents, el de la Segona República i el de la Monarquia Constitucional act"



Jesús Gellida

POLITÒLEG

Pròrroga per a la República Catalana


"Un nou full de ruta que pot obrir, o no, un diàleg i que trasllada la pilota a l’Estat espanyol"




Francesc Miró

PORTAVEU DEL PSC D'AMPOSTA

De veritat cal, senyor alcalde?


"El que és incomprensible és que l’equip de govern no vulgui rebaixar més l’IBI rústic"



Òscar Ologaray

ESTUDIANT

El millor i el pitjor de l’1 d’Octubre


"Que vam viure i veure el pitjor d’un estat repressiu no hi ha dubte, però també vam viure el millor que pot donar de sí un poble"



Jesús Gellida

POLITÒLEG

La dignitat d’un poble


"El moviment independentista s’ha convertit en el principal desafiament del règim del 78"



Manel Zaera

INFORMÀTIC I MÚSIC

Violència contra urnes


"Una violència, però, que no ha estat resposta amb violència, sinó amb passivitat i pacifisme"




El gran fracàs de Rajoy i d’Espanya com a democràcia

HAVIA DE SER el fracàs del referèndum convocat pel president de la Generalitat i finalment va ser el fracàs de Mariano Rajoy per evitar la celebració de l’1 d’octubre. Per molt que el president espanyol comparegués la mateixa nit per afirmar que el referèndum “no havia existit”, la realitat és que més de 2,2 milions de catalans i catalanes van poder exercir el seu dret a vot. I això, tot i els impedients que havia posat l’aparell polític, judicial i policial de l’Estat espanyol, inclosa la violència física contra la gent que intentava protegir els col·legis electorals i les urnes. Rajoy va enviar-hi els antidisturbis i només va aconseguir el que, segons ell, pretenia evitar: greus disturbis que van donar la volta al món per la gravetat de les imatges de la Policía Nacional i de la Guàrdia Civil carregant amb excessiva duresa contra una població que s’estava comportant pacíficament.

L’ESTRATÈGIA del govern del PP i de bona part de la premsa estatal de voler culpar els independentistes dels fets de l’1-O també ha fracassat. En lloc d’intentar desacreditar el referèndum, en la mateixa línia que van fer amb el 9-N, ara el govern de l’Estat i la justícia espanyola, amb la complicitat de Ciudadanos i l’ambigüitat del PSOE, va optar per utilitzar la força bruta. Aquesta vegada, Rajoy no volia tornar a escoltar les crítiques que va rebre sobretot des de la dreta més extrema, per haver permès la celebració d’un altre referèndum “il·legal”. L’ala més radical de la dreta espanyola ha venut durant setmanes que el referèndum de Catalunya era un cop d’estat, i bona part de l’opinió pública ha comprat l’argument que calia evitar les urnes amb la repressió policial i judicial. Quin greu error.

ARA ÉS DIFÍCIL que el govern de l’Estat rectifique, i establir qualsevol tipus de diàleg amb un govern de Junts pel Sí que sap que ha guanyat el relat entre la majoria dels catalans, i també de portes enfora, de cara als països de la Unió Europea i de la resta del món. La torpesa del govern del PP per tractar les aspiracions nacionals de Catalunya no ha impedit la celebració de l’1-O, amb una aclaparadora victòria del sí amb un 90% dels vots i una participació que supera moltes eleccions que sí que són “legals”. De fet, les incomprensibles i inacceptables càrregues policials només han provocat que s’acabe de posar en dubte la qualitat de la democràcia a Espanya, aconseguida ara fa 40 anys després de 40 anys de dictadura. Faltarà veure, per tant, si el govern del PP manté aquesta mateixa ceguesa en el moment en què el Parlament puga fer una declaració unilateral d’independència, tot amparant-se en els resultats de l’1 d’octubre. Fins i tot si això passés, l’ús de la violència seria rebutjable per resoldre un conflicte de caràcter polític.

PUBLICITAT

Dos anys tallant la carretera N-340

LA PLATAFORMA veïnal per la gratuïtat de l’AP-7 porta ja dos anys tallant, cada setmana, la carretera N-340 al seu pas per les Terres de l’Ebre. El que va començar com una protesta ciutadana per l’alta sinistralitat en aquest tram de l’N-340, ja és un moviment capaç de fer més de 165 tallls de carretera i d’enfrontar-se als plans del Ministeri de Foment de construir onze rotondes i de posar una línia contínua de 60 quilòmetres per intentar amansir el trànsit de la Nacional. Però també capaç d’encarar-se amb la Geneneralitat per rebutjar l’acord amb el govern de l’Estat que vol desviar els camions cap a l’autopista a partir de l’1 de gener del 2018. Els veïns dels municipis afectats per l’N-340 reclamen l’aixecament dels peatges de l’autopista per a tots els usuaris d’una AP-7 que ja està més que amortitzada. De fet, no entenen per què el govern català, amb la complicitat de tots els partits polítics, aposta per l’aplicació d’una vinyeta que fixarà una taxa anual perquè tothom pagui per circular per les vies ràpides de Catalunya. El seu portaveu, Llorenç Navarro, va apuntar que el món polític “s’ha abaixat els pantalons” amb l’acord.

MÉS OPINIÓ

© Doble Columna S.L. | 977 58 80 32 | Av. Remolins, 24 | 43500 TORTOSA
Uncopdull.com utilitza "cookies" per millorar l'experiència de navegació. Si segueixes navegant entendrem que ho acceptes. OK | Més informació