TÈCNIC DE TURISME
"No són pocs els historiadors que creuen que el turó la Suda, donada la seva configuració, podria haver estat el lloc idoni per a l’assentament d’un poblament ibèric important"
LOCALITZAR l’antiga ciutat d’Hibera és, possiblement, un dels misteris que més ha portat de corcoll l’arqueologia catalana en els últims cent anys. Es tracta d’una ciutat que apareix ja mencionada en els textos d’historiadors grecs i romans com Estrabó, Titus Livi, Polibi, o Aviè, i que la situen de manera molt imprecisa. BASANT-SE en aquests autors, no són pocs els historiadors que creuen que el turó la Suda, donada la seva configuració, podria haver estat el lloc idoni per a l’assentament d’un poblament ibèric important, amb una configuració defensiva similar a la del poblat de Castellet de Banyoles (Tivissa), però amb una superfície més gran (40.000 metres quadrats). ELS CANVIS constructius continuats que ha sofert el turó de la Suda, i especialment, durant la construcció del Parador Nacional de Turisme, no van respectar-ne el subsol, perdent-se la possible informació que hauria ajudat amb tota seguretat a la localització de la capital dels ilercavons. Les restes arqueològiques de ceràmica i altres troballes realitzades durant el passat segle XX i principis del XXI ens donen encara una imatge difusa i poc concloent de la ciutat ibèrica. LES RESTES d’Hibera estan molt ben protegides per la capa de llims i fang del riu Ebre. Esperem que, algun dia, o bé l’arqueologia o bé el nostre riu ens revelin els seus secrets.
