LES ELECCIONS del 21-D, fortament polaritzades al voltant del debat sobre la independència de Catalunya, han deixat un titular clar: els partits de l’anomenat bloc independentista van aconseguir revalidar la seua majoria absoluta, i també més de 2 milions de vots. De ben poca cosa li ha servit al bloc constitucionalista la sorprenent i històrica victòria de Ciutadans als comicis del 21-D. El partit liderat per Inés Arrimadas va ser la força més votada i amb més escons el 21 de desembre, però aquesta ha estat una victòria agredolça, ja que els partits de l’anomenat bloc unionista (Ciutadans, PSC i PP) no sumen prou escons al nou Parlament per plantejar un govern alternatiu a Catalunya. AIXÒ NO VOL DIR que les coses siguen fàcils perquè els independentistes puguen pactar i constituir el nou govern. D’entrada, encara hi ha molts dubtes sobre la mateixa investidura del president o presidenta. Aquest 2 de gener, en tornar del Nadal i del pont de Cap d’Any, ERC ha dit que ara només contempla Carles Puigdemont com a president, però li ha demanat a Junts per Catalunya que digue com pensa fer-ho possible. Això és un canvi significatiu, ja que fins ara els republicans defensaven que Oriol Junqueras, a la presó d’Estremera, ho tenia més senzill per convertir-se en el nou president de la Generalitat. Uns i altres saben que si Puigdemont torna de Brussel·les per ser investit president pot ser detingut immediatament, només que pose un peu a Catalunya. Però tant ERC com el PDeCAT s’han conjurat per no fer aflorar més polèmiques sobre qui ha de presidir la Generalitat, amb especulacions sobre plans A, B i C que fins i tot han situat Elsa Artadi com a possible candidata a la investidura. Com a mínim, aquesta mena de treva entre el PDeCAT i ERC hauria de durar fins al 4 de gener, que és el dia en què el Tribunal Suprem hauria de decidir si deixa en llibertat Oriol Junqueras, tot i que sembla que els republicans donen per fet que el seu cap de llista no podrà sortir de la presó. A banda, no cal oblidar que pel proper 11 de gener l’exconseller Jordi Forn, a més de Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, han demanat declarar davant del jutge del Suprem, amb el mateix objectiu d’aconseguir el seu alliberament. PERÒ EN L’HORITZÓ hi ha una altra data important: la del 17 de gener, que és quan s’ha de constituir el nou Parlament de Catalunya. Això vol dir que entre els dies 31 de gener i 2 de febrer podria haver nou president o presidenta de la Generalitat. Els diversos calendaris s’encavalquen, i per això seria interessant que abans del 17 de gener s’aclarís la situació dels polítics empresonats, i fins i tot que l’Estat espanyol permetés el retorn de Puigdemont, si el que es vol realment és iniciar una via de diàleg i normalitat.
