ESTUDIANT DE CIÈNCIES POLÍTIQUES I PERIODISME
"Ferran Bel ha fet el que darrerament és conegut com a “un pas al costat”. Un canvi d’aires entre Madrid i Barcelona el duu a encarar una nova etapa plena de nous reptes"
Feia temps que teníem clar que podria arribar aquest moment, feia temps que sabíem que arribaria un dia en què obriríem els diaris i no es parlaria d’altra cosa que de la sobtada renúncia a l’alcaldia de Tortosa del que ha estat durant gairebé onze anys el seu alcalde. El 16 de juny de 2007, Ferran Bel i Accensi assolia per primer cop l’alcaldia de Tortosa. Enmig de l’esclat d’una crisi severa, es trobava amb el consistori més revolt que mai. Endeutament, factures pendents, l’esclat d’una crisi i l’adveniment de l’era de les noves tecnologies feien, en aquell moment, de Tortosa una ciutat que demanava ser posada en ordre ràpidament. Ara, després de tot aquest temps, podem dir que s’ha aconseguit reduir l’endeutament i fer de Tortosa una millor ciutat. Un passeig fluvial que connecta amb la via verda, la revitalització del centre i nucli antic de la ciutat, l’enderroc de les cases del davant de la Catedral, la plaça de l’Absis, l’obertura del Museu de Tortosa, els onze quilòmetres de carril bici o l’ampliació dels Portals de la ciutat han estat obres clau que han marcat un abans i un després per a la ciutat i els seus habitants. Ara bé, també és cert que sempre hi haurà un seguit de projectes o d’actuacions de les quals serà impossible oblidar la crítica o la disconformitat que han dut al seu darrere. Aquest cas seria el de la famosa piscina, una obra que sembla que aviat veurà la llum, els aparcaments de la zona blava, el monument franquista de la Batalla de l’Ebre i la seva reinterpretació, la gestió de l’Hospital de la Santa Creu, el pàrquing per als usuaris del bus de l’Hospital o el recent remodelat Pont de l’Estat. Però, el que és evident, és que per a qualsevol analista polític, a l’estar al capdavant de l’alcaldia d’una ciutat tan gran com la de Tortosa, és gairebé impossible estar exempt de cometre errors. És per això que quan es fa un balanç d’un mandat o d’una trajectòria política, sovint, convé fixar-se amb altres detalls. I quins són els detalls que s’amaguen rere la personalitat d’un alcalde com Ferran Bel? A trets generals, Ferran Bel és una d’aquelles persones que quan les coneixes tens ben clar que per entendre-la cal conèixer molt bé els seus pensaments. Amb una personalitat molt forjada i una gran fortalesa de caràcter, sempre ha mirat de projectar cap a enfora l’expertesa de polític. Autoexigent de mena, ha buscat sempre en els altres que arribessin al màxim de les seves capacitats per tal que les coses sortissin bé, fins al punt d’enfadar-se amb sí mateix si n’hi havia alguna que no sortia així. Fidel creient, ha fet seus tres postulats de l’Església, tres valors de tot bon cristià i, deixeu-m’ho dir, de tota bona persona: Humilitat, Honradesa i Honestedat. Una màxima que ha planat per sobre de la casa consistorial al llarg dels seus anys de mandat, deixant clar a regidors, treballadors de la casa i ciutadans que per davant dels colors polítics i dels motius personals hi ha les persones, és a dir, els tortosins i les tortosines. Definit popularment com a “un alcalde proper”, Bel s’ha endut a la butxaca un electorat preuadíssim d’ideologia conservadora, nacionalista i d’arrel molt tortosina que buscava la complicitat “d’un dels seus” i la proximitat que, de vegades, en política sempre està tan allunyada. Amb mentalitat de col·leccionista, és capaç de trobar l’odre enmig del caos i és que, sovint, ens repta amb aquella frase de... “amb això de la paciència, a mi, no hi ha qui em guanyi!”. Periquito declarat i, altrament, independentista, ha fet dels seus ideals fortaleses. Es veu que això de prendre riscos ho té força assumit, fins al punt de posicionar-se al costat dels grans líders del procés o posicionar-se, com a ciutat, en suport del Referèndum de la República, fets que, per cert, li han costat una querella de l’amable Fiscalia. Dels seus estudis com a economista, ha sabut treure’n rèdit en l’àmbit de la gestió municipal, ja sigui reduint l’endeutament, pactant els pressupostos o reorganitzant l’administració de cap a peus, una gestió que ha estat reconeguda a aquest consistori amb el “Segell Info Participa”, un premi a la transparència en gestió municipal que atorga la UAB. Ara, però, aquest procés s’ha acabat i en Ferran Bel ha fet el que darrerament és conegut com a “un pas al costat”. Un canvi d’aires entre Madrid i Barcelona el duu a encarar una nova etapa plena de nous reptes, en la qual, de ben segur que mai oblidarà Tortosa. És per això que com deia un savi novel·lista, “no diguis fins sempre, si saps que és un fins aviat”. I sí, efectivament, al darrera de cadascun d’aquests detalls que hem explicat també hi ha les seves ombres, els seus contra detalls, però ser alcalde ja ho comporta una mica això. Ser alcalde vol dir seguir sent persona, que aquest nom és pur formalisme i, al seu darrera, no es pensin pas que hi ha cap poder màgic que et fa ser intocable, ans el contrari, al seu darrera hi ha una gran càrrega que et converteix en un personatge mediàtic de l’opinió pública que ha de saber ser molt hàbil i molt dúctil per sobrepassar amb nota ni més ni menys que onze anys d’alcaldia. De fet, ser alcalde vol dir ser honest i no fingit, ser humil i no ostentós, ser proper i no distant, ser honrat i no fer pactes a traïció, ser empàtic i no aliè, ser simpàtic i no antipàtic i, si pot ser, tot això fer-ho estimant enormement Tortosa. Ho ha aconseguit l’alcalde Ferran Bel? I els seus successors, ho aconseguiran? Tot això, tortosins i tortosines, diuen que forma part d’un altre gènere, així doncs, ja en diran vostès la seva pròpia opinió.
