HISTORIADOR I CRONISTA DE GANDESA
"Entenc el seu enorme desig quan diuen que el procés ha mort. I és tan gran el deler que la pròpia mentida se la creuen ells mateixos"
Això diuen des de Madrid i és reiterat pels líders catalans, aliats en contra de l’independentisme. I ho entenc. Entenc el seu enorme desig quan diuen que el procés ha mort. I és tan gran el deler que la pròpia mentida se la creuen ells mateixos. Poden aturar el procés amb paraules grolleres, amb jutges que ho desitgen tant com els polítics i amb ministres que no els “toca la pell a la camisa” per por a perdre la còmoda cadira que els permet defensar Espanya, desqualificant els catalans. Tots son desitjos; han comprat cancelleries i governs, a l’opinió pública espanyola se li ha venut el que els ha convingut des de la televisió i els periòdics. Les pròpies mentides les justifiquen com a fonament de ciència certa. La raó d’Estat de jutges, polítics i monarquia prima per qualsevol altre condicionant. Tot se’n val per aconseguir tancar la crisi més gran que ha viscut Espanya aquests darrers mesos, segons manifesta Felip VI. Queda la pregunta a l’aire: creuen realment que dient el procés ha mort, el procés s’ha acabat? És tan difícil acabar-lo que jo crec que resulta impossible quan la política d’enfrontament i burlesca impera per sobre dels raonaments propis de tancar qualsevol problema, per seriós que sigui, si realment no hi ha voluntat d’acabar-lo. Derrotar i aniquilar l’independentisme resultarà impossible si no existeix afany de solució per part de Madrid. Altrament els més de dos milions de catalans enfadats, enrabiats i ofesos s’incrementaran quantitativament si la política dels que es manifesten alegrement com a guanyadors no canvia. L’augment serà proporcional i el que ara és un xoc entre una meitat i una altra, acabarà sent quelcom sense aturador. Ofenent mai es guanya; sempre es perd. I en democràcia ofendre i dir que sóc jo el guanyador perquè tinc l’Estat al darrera i tu el perdedor perquè només tens la força de la raó, tard o d’hora, expira sense remei. Només volent entendre el fons del problema pot arribar la solució. Ara Espanya té els suports dels governs d’Europa, però queda qüestionada i s’assimila a la democràcia turca o veneçolana. Han hagut de jugar amb tanta força, xurriaques incloses, que davant el món perden credibilitat. La premsa mundial, malgrat l’eufòria victoriosa del govern, posa en clar que la propaganda de les mitges veritats entorpeixen la realitat i adverteixen que Espanya, per culpa del PP i del seu govern, perd el crèdit per moments i perjudica l’economia i la de la UE. Avui tot està lligat i quan una cosa es destorba l’engranatge ranqueja. Els jutges espanyols saben que han engarjolat persones aplicant normes girades convenientment per fer-les fermes. Quan ells mateixos s’adonen que han aplicat “rebel·lia” on no n’hi ha, no poden reclamar l’extradició del President Puigdemont quan ell va presentar-se voluntàriament a la justícia belga. Si no s’hi hagués presentat seria un pròfug. Ara no ho és. I ho saben perquè han aplicat la llei per raons d’Estat i seccionant els propis codis judicials. El ridícul es espantós i segueix quan la premsa madrilenya ja diu que s’inhabilitaran els polítics catalans abans de jutjar-los. I quan la vicepresidenta truca als membres del TC per alliçonar-los. I quan el Consell d’Estat adverteix que allò que es demana no es pot emetre perquè anticipadament ningú sap què pot succeir. I segueixen les amenaces al President del Parlament advertint que també pot ser engarjolat, ni que sigui només per admetre la voluntat de la majoria parlamentària. Errors que entorpeixen la necessària i urgent concòrdia entre les parts: Catalunya, Espanya i Europa.
