OPINIÓ


Xavier Milian i Èrica Bel

CANDIDATS DE LA CUP PER TARRAGONA I L'EBRE

"A l’Ebre necessitem un altre model econòmic, que prioritze les persones i l’entorn als beneficis especulatius. I que tinga una visió descentralitzadora"

A l'Ebre el 21-D ens juguem el nostre futur


El 21D ens han convocat a unes eleccions il·legítimes, dins d’un context d’estat d’excepció/ocupació. Atacs a l’escola pública, una policia autonòmica al servei de Madrid, l’IBEX i les grans empreses fent la campanya de la por...

Els darrers mesos han estat políticament molt intensos. Mai, des de la mort del dictador, el règim del 78 no s’havia sentit tan amenaçat com ara. Tant, que el rei Borbó va haver de sortir a defensar el seu lloc de treball. La repressió i la campanya de la por no ens hauria de fer perdre la perspectiva. Fa deu anys no haguérem somiat ser on som ara, fa un any hauríem brindat per tenir el context post 1O. Tot i que el 155 pot haver-nos fet recular, hem avançat molt en els darrers anys. Agafem perspectiva! En tot procés de transformació s’avança i es retrocedeix, però estem més prop que fa deu anys, més prop que fa un any. I no oblidem que el regne d’Espanya és un estat fallit (deute impagable, pensions en perill, dèficit comercial, model productiu precaritzat...). El futur és nostre!

Ara coneixem l’enemic amb qui ens enfrontem i de què és capaç, s’ha acabat la revolució idíl·lica i infantil dels somriures. A més a més, han caigut les màscares dels còmplices (la sucursal catalana del PSC i l’equidistància electoralista dels comuns). I ha arribat el final del processisme, PdCAT i ERC hauran de decidir si seran més valents que en els dies posteriors a l’1O o opten per gestionar l’autonomisme retallat per Madrid.

El 21D ens juguem molt. Decidirem entre construir un futur on decidir com volem ser o resignar-nos a ser una colònia de Madrid. Entre decidir o que siga Madrid qui decidisca. Entre si som un país o una regió d’Espanya.

I a l’Ebre, encara ens jugarem més. Si amb els diversos governs de CiU i ERC hem estat oblidades i condemnades a produir l’energia que mou el país, a exportar gent jove a les grans ciutats, a no tenir una xarxa de transport públic que vertebre el territori i ens aprope a Tarragona i Barcelona. Si amb CiU i ERC hem vist com la nostra pagesia era oblidada i com s’afeblia el nostre model productiu incapaç de generar ocupació de mínima qualitat. Quin futur ens espera amb el bloc del 155? Ni PP, ni C’s ni la sucursal catalana del PSOE tenen un projecte de territori. Són partits metropolitans amb una concepció centralista de Catalunya, per desconeixement (excepte la sucursal socialista) i perquè els seus vots estan a Barcelona i Tarragona. Un exemple és la política transvasista. Tant el PP com C’s saben que els graners de vots estan més al País Valencià o a Múrcia que a l’Ebre. I dels socialistes, ja sabem que aquí diuen una cosa però quan governen, fan política des de Madrid i per a Madrid.

I dins de les opcions independentistes, la CUP-CC és l’única opció per canviar el futur de les Terres de l’Ebre. No és tan important tenir diputats o diputades ebrenques com el model de territori. En totes les legislatures hem tingut ebrenques al Parlament que deien representar la sensibilitat de l’Ebre. No tenim cap dubte que tenien esta sensibilitat, però el problema és quin model econòmic i de país tenen els seus partits. Ni ERC ni CiU (o PDCAT o la llista del president) han apostat mai per l’Ebre. I apostar per l’Ebre no vol dir fer una carretera, un CAP o un pont. Apostar per l’Ebre és estimular un model productiu arrelat a les matèries primes que tenim (com passa a Lleida), és destinar recursos econòmics al transport públic (com es fa a les àrees metropolitanes amb les Autoritats del Transport Metropolità) o destinar recursos econòmics per potenciar el patrimoni cultural com s’ha fet a Girona i altres ciutats. Això és apostar per l’Ebre. Tampoc no és apostar per l’Ebre planificar a Barcelona o Tarragona, millores a l’aeroport o al port que perpetuen i augmenten les diferències entre territoris.

Si Catalunya planifica el seu país en base a criteris economicistes com han fet tots, tots els governs que hem tingut, sempre serà més rentable fer inversions allà on viu més gent. A l’Ebre necessitem un altre model econòmic, que prioritze les persones i l’entorn als beneficis especulatius. I que tinga una visió descentralitzadora. I evidentment un govern que pense en clau de país i no en clau autonòmica.

Tant per avançar en la independència com per construir una Catalunya del futur diferent de l’actual, la CUP-CC és l’eina més útil per la gent de l’Ebre. No estem com estem (amb pèrdua de població, precarització laboral, abandonament del camp, transvasaments, energia nuclear o eòlica massificada...) per la «gracia de Dios» sinó perquè així es va planificar des de Madrid i Barcelona amb la complicitat dels cacics locals.

És moment de canvis, de posar-nos dempeus i enfrontant-nos al 155 i als que ens han oblidat en nom del progrés i el país.


Comentaris | Google+ | Whatsapp | Facebook | Twitter


EN PORTADA


PUBLICITAT

AL MINUT
PUBLICITAT

© Doble Columna S.L. | 977 58 80 32 | Av. Remolins, 24 | 43500 TORTOSA
Uncopdull.com utilitza "cookies" per millorar l'experiència de navegació. Si segueixes navegant entendrem que ho acceptes. OK | Més informació