OPINIÓ


Anton Monner

HISTORIADOR I CRONISTA DE GANDESA

"Si no hi ha violència, que és el desitjable i la condició pressuposada per Europa, vostès creuen que Madrid té la victòria assegurada?"

Insoluble, o no


La història ens explica moltes coses. La primera és que quan dos contrincants s’enfronten sempre hi ha un guanyador i hi ha un perdedor. Solament no hi ha qui guanya o qui perd, si cadascú cedeix part de la parcel·la que defensa. Quan no existeix voluntat de comprendre el problema pot acabar-se en confrontació. I aquest és l’estat actual de la qüestió. La història ens explica que aquells que tenien més força i més armes guanyaven. També calia l’estratègia, a més de la força, per conjugar la victòria. Els grans imperis es van crear amb exèrcits ben preparats i amb la diplomàcia eficaç. En les històries contemporànies hem vist com exèrcits invencibles, quan no tenien ben lligades les relacions internacionals, poc a poc, la seva superba maquinària de guerra anava sucumbint i era derrotada.

Ens els temps actuals crec que ja no és el mateix. Les circumstàncies han canviat. Avui existeixen altres fenòmens i mètodes, fins ara desconeguts. Els pressupostos amb bases diferents, poden causar efectes diferents. La política de Rajoy de no acceptar mai ni la més mínima concessió reclamada des de Catalunya, com finançament, cultura o infraestructures, ha provocat l’actual situació. I hem entrat en un atzucac molt complicat, més difícil per Catalunya que per Espanya. Però també embrullat per Espanya en no acceptar l'existència del problema. Negar-lo ens ha portat on som. Estem a una cruïlla i uns entramats de més difícil solució; aparentment insolubles.

Ara queda –que al fons era el propòsit des del 2006 de la dreta més dura del PP- guanyar la contesa i humiliar el vençut. Si acaba vencent, amb el 155, no solament se’ns limitaran els acords del 1978. Haurà guanyat la involució. Serà l’excusa per restringir els drets dels espanyols, de totes les tendències. L’estratègia ideada de fa anys per Rajoy pot portar-nos on l’extrema dreta sempre havia desitjat. I amb un tret haurà matat dos pardals; Espanya continuarà essent dirigida per la oligarquia dels poderosos, per no canviar res i la corrupció del PP, tan evident per destruir discs durs o cobrar amb sobres de diner negre, quedarà impol·luta quan cap jutge s’atrevirà a responsabilitzar l’alta direcció del partit.

Rajoy ara té guanyada la primera part. Internacionalment l’enrenou aixecat des de Catalunya és un afer intern. La diplomàcia espanyola ha hagut de sirgar intensament. I també altres departaments comprant avions per fer-los afirmar que es tracta d’un l’afer intern.

Però resta un interrogant. Abans les victòries s’aconseguien principalment per la força. L’actual espectre és diferent, malgrat que la diplomàtica aparenta ser resolutiva. Ara tenim un poble alçat i unes comunicacions diferents. I aquests canvis, no ho dubtin, poden fer canviar les circumstàncies.

Algú dirà que sóc molt optimista. La força d’uns i altres és molt diferent, i molt decantada vers un costat. Però no només amb jutges i diplomàcia avui es guanyen les conteses. Si no hi ha violència, que és el desitjable i la condició pressuposada per Europa, vostès creuen que Madrid té la victòria assegurada? Jo no ho crec, malgrat la diferència descomunal d’un costat i l’altre. A més el problema de fons no s’haurà resolt. S’haurà tirat terra sobre el problema real i per no dialogar i pactar quedarà sense resoldre.


Comentaris | Google+ | Whatsapp | Facebook | Twitter


EN PORTADA


PUBLICITAT

AL MINUT
PUBLICITAT

© Doble Columna S.L. | 977 58 80 32 | Av. Remolins, 24 | 43500 TORTOSA
Uncopdull.com utilitza "cookies" per millorar l'experiència de navegació. Si segueixes navegant entendrem que ho acceptes. OK | Més informació