INFORMÀTIC I MÚSIC
"La societat catalana no pot estar indefinidament rebent informacions contradictòries ni tenir un Govern que no parla clar, o que quan parla es mou en l’ambigüitat"
LA VERITAT és que aquests dies és millor opinar sobre Castanyada versus Halloween, o sobre si s’ha de canviar l’hora al final d’octubre o no, que no pas sobre els passos que se segueixen en el camí de la independència. Bàsicament perquè els fets se succeeixen i invaliden allò que donàvem per fet fa poques hores o minuts. LA PROVA, dijous 26 d’octubre. Si al matí es donava per fet que es declararia la independència de Catalunya, al migdia els mitjans confirmaven que el President de la Generalitat comunicaria que convocava eleccions autonòmiques per aturar l’aplicació de l’article 155. Amb successius ajornaments de la seva compareixença púbica, periodistes i opinadors apuntaven que potser s’acabava declarant la independència en veure que el govern espanyol no faria marxa enrere. De fet, el govern espanyol va dir que podria modular l’aplicació del 155, cosa molt diferent a dir que no s’aplicaria. AIXÍ QUE la mala sensació que donava l’anunci d’eleccions i que convidava a escriure un article fent memòria de les garrotades que es van rebre en molts indrets del país l’1 d’Octubre per voler votar al referèndum, fent memòria de l’empresonament de Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, fent memòria de la situació angoixant i perllongada en el temps de tanta gent, fent memòria de la mobilització permanent de la gent des del 2011, fent memòria dels boicots als productes catalans; aquella mala sensació quedava aparcada per veure com els esdeveniments canviaven i s’acabaria votant al Parlament a favor de constituir la República Catalana. PERÒ aquella mala sensació es va repetint i s’anirà repetint cada cop que vegem als mitjans, a les xarxes socials, missatges que entrin en conflicte amb allò que esperem que faci un govern que assumeix ser un govern d’un estat independent i sobirà. Veure que els caps policials assumeixen que han estat destituïts crea incertesa. Veure que potser els partits independentistes acudiran a les eleccions autonòmiques convocades per Rajoy en virtud de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució crea incertesa. Un article hereu de l’article 37 de la Constitució Alemanya, a la vegada hereu de l’article 48 de la Constitució de la República de Weimar i que Hitler va aprofitar per fer-se amb el poder absolut. Un esperit molt democràtic, com veieu. PERÒ NO ens desviem. La societat catalana no pot estar indefinidament rebent informacions contradictòries ni tenir un Govern que no parla clar, o que quan parla es mou en l’ambigüitat. Dissabte 28 d’octubre Carles Puigdemont va comparèixer per demanar “paciència, perseverança i perspectiva” als catalans i catalanes, però no va dir gaire res més de clar. Una intervenció curta, potser per fer veure que segueix governant, i res més. A mi, veure aquestes tres paraules, les tres P, em va fer pensar en altres paraules començades en P, en el discurs de Manuel Azaña, un cop acceptada la derrota a la Guerra Civil: “Paz, piedad y perdón”. Espero que Puigdemont no les pronunciï mai, perquè ja sabem què va venir a continuació.
