DOCENT EN LLISTES D'ENSENYAMENT
"Penso que és 'necessari i forçós' que el classisme de gènere vagi junt amb el classisme social i així, no es proposin només tortosines il·lustres"
Carme Abril, professora, fa una crítica molt constructiva i ben feta a la proposta de noms per tal de canviar el nom de l’Institut Joaquim Bau. És d’agrair que hi hagi dones en l’àmbit de la docència que es comprometin i facin crítica, des d’una mirada feminista, de situacions injustes, en aquest cas, en l’àmbit formal, crítica que afecta a tota la població en general i que no és pas un tema específic i exclusiu de l’institut, dels professors del claustre o dels alumnes. Fa bé de dir que en la proposta d’un nom nou per l’Institut Joaquim Bau, no es pren en consideració l’equitat de gènere perquè en la intenció que es té de canviar el nom del centre, no es fa cap proposta de noms de dones. Carme Abril veu i diu, encertadament, que les dones, com a classe, patim una clara invisibilitzaciió fora de l’àmbit domèstic i això es veu en tots els àmbits. El tema de les propostes dels noms que es vol posar a l’Institut és nomès la “punta de l’iceberg” d’una greu problemática social que afecta la salut i vida de les persones. L’androcentrisme, com a plantejament centrat en l”andros”, en l’home com a grup social dominant es veu clarament en la proposta de noms, nomès masculins. L’auge del moviment feminista i LGTBI, diu, és un indicador molt clar de la situació social d’involució en que estem immerses perquè un moviment social només sorgeix en situacions de necessitat, com és la nostra. El feminisme com a proposta política, afirma, és clau per tal de poder assolir una societat més justa i defensa una nova mirada des de l’epistemologia feminista, una mirada crítica com a clau de volta del canvi. Tot i que és molt clar que posar noms implica arribar a una societat justa, és cert que és un primer pas per poder assolir altres fites. Per la meva banda, qüestiono una de les peticions de Carme Abril, la petició que fa referència a proposar noms de tortosines il·lustres. Penso que és “necessari i forçós” que el classisme de gènere vagi junt amb el classisme social i així, no es proposin només “tortosines il·lustres” sinó també noms de tortosines no-il·lustres però que hagin pogut contribuir a fer millor la ciutat. Perquè és clar que la invisibilització va més enllà del gènere. Des del meu punt de vista, el feminisme ha de defensar l’equitat i això vol dir proposar noms d’homes i dones de forma equitativa i, fins i tot, prendre en consideració la discriminació positiva com a plantejament per arribar a l’equitat.
