HISTORIADOR
"El dret del vot, fonament de la democràcia, hauria d’escatir precisament els sentiments populars per resoldre els problemes de la gent"
Aquesta frase la sentim ben sovint. Resulta ser la rèplica als que demanen un referèndum a Catalunya que, posteriorment, en cas de convocar-lo, s’haurien d’aplicar els resultats del mateix en favor o en contra de la independència de Catalunya. Són més de set catalans entre deu els que el sol·liciten. Són aquells que s’adonen que les relacions entre Catalunya i Espanya no estan ben encaixades i s’haurien de canviar o millorar. Proposen cercar formules que evitin els desacords i allunyaments d’interpretació actuals tan divergents entre els governs de Madrid i Barcelona. S’evidencien problemes que s’han de resoldre dialogant, acordant i pactant. Només són una minoria –entre un 20 i un 25%- els que no accepten el referèndum tot dient que el més important “és resoldre els problemes de la gent”. El PP, Cs i PSC s’hi manifesten en contra i representen gairebé un 40% dels votants de la població catalana. Una part dels seus votants demanen el referèndum, mentre ells s’hi manifesten contraris a la celebració. Per tant el contrasentit entre els que ho demanen i els que no ho accepten determinen una disfunció entre la voluntat popular i els partits. Sis-cents juristes catalans en nom propi o per les diferents entitats que representen han lliurat un document a l’Organització de les Nacions Unides on sol·liciten que es demani a l’Estat Espanyol respectar la voluntat majoritària de celebrar el referèndum. En aquest document s’expliquen els drets històrics de Catalunya per exercir l’autodeterminació reconeguts per diferents tractats internacionals que, adverteixen, estan per sobre de la mateixa Constitució. Les entitats tanmateix demanen que Espanya accepti, si guanya el sí, la secessió pacífica, ordenada i equitativa del territori català. I prossegueix que no es faci servir la coerció, la repressió, la violència i la utilització dels tribunals, tota vegada que els problemes polítics s’han de resoldre dialogant i per tant, políticament, i mai judicialment. Al mateix document es detallen les legislacions i acords internacionals que defensen el dret al referèndum dels pobles i la lliure determinació. Conseqüentment el referèndum resulta ser, sense discussió, totalment legal. Només cal que el govern espanyol accepti la voluntat majoritària del poble català. I com a final, adverteixen, si es prohibeix la celebració, no es descarta la declaració unilateral d'independència per la majoria parlamentària existent. El dret del vot, fonament de la democràcia, hauria d’escatir precisament els sentiments populars per resoldre els problemes de la gent. Són moltes hores les que es perden quan uns afirmen que el convocaran i els altres que no. I és veritat que més que interpretar la Constitució s’haurien de mirar d’encaixar les divergències i cercar concordances. Aquesta és la feina dels polítics; però no, cadascú va a la seva i els diàlegs sol·licitats se’n van en orris. Hom prefereix declarar als fòrums públics les seves postures inamovibles oblidant-se de resoldre els problemes reals de la gent.
