OPINIÓ


Anton Monner

HISTORIADOR

"Els confesso que seria desitjable trobar les solucions; mai és massa tard per dialogar i trobar sortides al problema"

Voluntats per solucionar 'el problema catalán'


Sense cap mena de dubte existeix preocupació al País, referent a la seva independència. Hi ha dos blocs de catalans ben diferents que pensen i creuen de dues formes ben distintes. Ara ja sabem quin nom donar a cadascuna de les dues parts perquè des de fa quatre anys continua la dialèctica que augmenta i s’enquista dins la nostra societat; uns són els unionistes i els altres els independentistes. El xoc de trens, entre uns i altres, ja s’ha produït perquè els independentistes segueixen avant amb les seves reivindicacions pensant que amb Espanya no s’hi pot tractar i per això volen la independència. Els altres, els unionistes, creuen que voler separar Catalunya de l’Estat espanyol és una entelèquia perquè mai la podran aconseguir.

Existeixen, per tant, dos blocs que cadascun creu la seva versió, la manifesta i la reivindica. I se la creuen plenament! Uns que aconseguiran la separació i els altres que no. Però també entre els uns i altres s’incrementen dubtes més clars sobre les dificultats pròpies per evitar la independència i també per aconseguir-la. Dins de cada grup els contraris i els favorables ho tenen clar però en els interiors de cadascun neixen més les inquietuds sobre les seves creences i voluntats per la progressió continuada del problema. I és així quan els unionistes s’adonen que l’escalada dels separatistes augmenta i allò que havien alguns manifestat com un embolat no es desinfla i, en canvi, progressa i altera unes previsions no estimades anticipadament. I els independentistes perceben que la força de l’Estat és tan gran que per la llei, per la Constitució, pels fiscals, per la força pública o pel bloqueig de l’autonomia serà molt difícil aconseguir-ho.

Ens trobem dins una baralla clara que s’hauria hagut evitar quan els enfrontaments disposaven de solucions acceptant dialogar i buscar sortides als problemes, sense pensar, per part d’uns i part dels altres, que la seva raó era l’única. Tot l’enrenou va començar quan l’Estatut referendat per Catalunya, el TC el va tirar per terra. Va continuar quan al PP no van acceptar rectificar ni un sol mil·límetre als 23 punts que Mas els va anar a oferir el 2012.

La reacció va ser clara per part dels catalans! S’havia aprovat un Estatut que hauria revitalitzat el pacte constitucional del 1978 entre Catalunya i Espanya, i el TC, amb les signatures recollides pel PP arreu d’Espanya, anul·la aquell mandat democràtic i consensuat aprovat pel poble de Catalunya. Mas avisa a en Rajoy que haurà de tirar ell i el seu govern, vers el camí de la independència per mandat dels seus electors i exposat al seu programa electoral, que si no s’accepten els 23 punts proposats sobretots infraestructurals i culturals. A Madrid, el govern del PP, els mitjans de comunicació, els poders judicials i la gent en general, no s’ho creu. Com poden els catalans demanar impossibles, si la separació de Catalunya d’Espanya, tot lligat com ho tenim, mai la poden aconseguir? A més disposen de la fermesa d’un president del govern que no es mou, deixa passar el temps i aparca els problemes, les campanes sonen però no les sent, les mobilitzacions de milions de catalans al carrer no l’afecten, creu que son fanfarronades, se’n riu d’aquells que no pensen com ell i el menyspreu ridiculitzant els moviments independentistes. Aquesta actitud fa reaccionar i sotmet a milions de catalans a creure que amb aquest Estat, que ho nega tot, que no parla, que no escolta, que no sent, és impossible treure’n l’aigua clara. I així, hem anat pujant de cara amunt i l’escalada, malgrat les moltes dificultats, no té aturador. Menystenir a l’adversari i fer creure que per un costat o l’altre que els adversaris seran vençuts sense haver d’aportar res a canvi i sortir indemnes de tantes negacions, resulta ser el gran error del President Rajoy.

Resulta molt significativa la proposta de Joaquim Gay de Montallà, explicada a Madrid davant la flor i nata dels empresaris espanyols, que, com és natural, són els que parlant s’entenen i resolen els seus problemes empresarials quan els problemes els afecten a ells i als seus negocis. I aquest senyor, unionista com el que més, quan les baralles arriben tan altes com avui hom percep entre uns i altres, demana tornar al punt de l’Estatut anul·lat pel TC. Ell viu els problemes dins de casa, escolta els empresaris catalans, discrepa quan Javier Vega de Seoane afirma que les empreses fugen de Catalunya pel procés independentista i el president dels empresaris madrilenys ha de rectificar i sol·licita diàleg i buscar solucions, com el mateix Gay de Montallà.

Els confesso que seria desitjable trobar les solucions; mai és massa tard per dialogar i trobar sortides al problema. Els empresaris, quan els problema s’ha magnificat i creix amb intensitat dia rere dia, volen trobar i entendre que el xoc de trens perjudica Catalunya però molt més Espanya. I els ho confessa un independentista que creu que la independència arribarà, però amb les actituds de negació continuada resulta impossible trobar sortides per part del govern espanyol.

Vet aquí la meva apreciació; Rajoy no accepta cap diàleg. Ho té lligat i ben lligat amb els tribunals i la Constitució. Però els empresaris que toquen de peus a terra, que oloren el problema amb més clarividència que el govern, perquè tracten amb la sensibilitat del món dels diners i perceben reaccions internacionals, que sense cap mena de dubte estan al costat d’en Rajoy, entenen que qualsevol desajustament polític –i actualment n’apareixen cada dia que dificulten la convivència entre Espanya i Catalunya, i dins d’Espanya, entre les dues Espanyes- les coses caminen a maldades.

Desitjo solucions, els ho confesso amb tota sinceritat! Però algú baixa del ruc o Espanya perdrà Catalunya i les relacions entre dues Nacions germanes que durant tres-cents anys han caminat plegades, quedaran separades per la intolerància i la insensibilitat.


Comentaris | Google+ | Whatsapp | Facebook | Twitter


EN PORTADA


PUBLICITAT

AL MINUT
PUBLICITAT

© Doble Columna S.L. | 977 58 80 32 | Av. Remolins, 24 | 43500 TORTOSA
Uncopdull.com utilitza "cookies" per millorar l'experiència de navegació. Si segueixes navegant entendrem que ho acceptes. OK | Més informació