OPINIÓ


Anton Monner

HISTORIADOR

"Amic del doctor en Farmàcia, el també tortosí, Gerard Vergés Zaragoza, plegats van fundar l’any 1909 el “Laboratorio Quimioterápico del Ebro” a la capital de l’Ebre"

L'oftalmòleg Antoni Oliveres i Franquet


A Gandesa, al Centre d’Estudis de la Batalla de l’Ebre, en el seu Museu, disposem de l’envàs d’un medicament original de l’any 1936, conegut per LINITUL que serví per guarir molts soldats cremats als camps de batalla per les bombes i els obusos. Com a President fundador de la Institució, i Cronista de Gandesa, se’m va encomanar investigar sobre aquest específic farmacèutic. L’objecte era poder explicar als visitants del museu, relatant la història d’aquest específic mèdic, amb detalls didàctics i gràfics, el gran servei que donà als hospitals durant la Guerra Civil Espanyola entre 1936-39.

I investigant el tema vaig topar-me d’inici amb la figura d’un rellevant oftalmòleg, el Dr. Antoni Oliveres i Franquet que nasqué a Tortosa, el 19 de setembre del 1877. Era fill per part de mare d’acomodats propietaris, i de pare, llibreter d’ofici, culte, generós, gran lector i filantrop, que conreava habitualment l’art de lletres en tertúlies literàries a la seva llibreria tortosina.

El jove Oliveres va estudiar medicina a la Universitat de Barcelona i va rebre el títol de doctor, el 19 de juny del 1901 amb la màxima qualificació acadèmica. Inquiet, amant de l’escriptura, pel que havia viscut a la casa on va nàixer, tot seguit, en acabar la carrera ja va publicar un article a la revista “LA MEDICINA DE LOS NIÑOS”, on feia referència al tractament de la pneumònia per embenats humits. Per aquells anys, al delta de l’Ebre, posats en funcionament els canals de reg, arribaren repobladors dels Ports, del Maestrat, de l’Albufera de València i d’Ucraïna que desbrossaren les 32.000 hectàrees de camps erms que avui son fèrtils arrossars. Aquests colons patiren el tracoma i la posterior ceguesa, provocat per lesions en la conjuntiva i en la còrnia dels ulls. Molts d’ells acabaren cecs atacats pels milions de mosquits que poblaven les aigües infectes. El Dr. Oliveres, humanitari i altruista per herència paterna, es va interessar per la oftalmologia possiblement en veure tants pagesos afectats per malalties oculars.

Per especialitzar-se va viatjar a París i allí va treballar al costat d’eminents oftalmòlegs, a la clínica del Dr. Galezowski i posteriorment a la clínica Quince Vingts i a l’hospital Hotel Dieu. Durant els anys que va viure a la capital de França, va conèixer Picasso, Russinyol, Cases, Huguet, Sabaté, entre altres, on feien tertúlies als cafès de Montmartre. Allí va nàixer una gran amistat entre Picasso i el Dr. Oliveres i la seva afecció d’aquest per la pintura. I qui sap si, juntament amb el comú amic Sabaté, van influir en els sojorns d’Orta (ara Horta de Sant Joan), on el malagueny va pintar les famoses composicions cubistes de la Fàbrica i la Bassa.

El Dr. Oliveres s’acabà establint a Tortosa com a oftalmòleg, viatjant ben sovint a París, on entrà com a membre distingit a la “Societé d’Ophtalmologie de Paris” i l’eminent Dr. Terrien en fou el seu avalador i presentador. Ja dintre d’aquesta prestigiosa societat va donar compte del seus estudis sobre les injeccions subconjuntivals de Benzoat de Litina en el conill i l’aplicació clínica a l’ull de l’home. El seu treball va ser reproduït arreu del món, convertint-se en una gran figura d’aquesta especialitat. L’any 1908 va dirigir i publicar “Hojas Mensuales de Oftalmología” i va coincidir amb el seu nomenament com a secretari del Col·legi de Ciències Mèdiques de Tortosa. Deu anys més tard va publicar la tesi doctoral “Valor de los sueros y de las inyecciones subconjuntivales de cianuro de mercurio en el tratamiento de la úlcera serpinginosa de la córnea”. Entre els anys 1901 i el 1944, va publicar infinitat de treballs en francès i castellà tots relacionats amb tractaments oculars i fou una de les figures més conegudes i valorades en el món de l’oftalmologia del moment.

Amic del Dr. en Farmàcia, el també tortosí, Gerard Vergés Zaragoza, plegats van fundar l’any 1909 el “Laboratorio Quimioterápico del Ebro” a la capital de l’Ebre, especialitzant-se en la fabricació de pomades oftàlmiques i reconstituents com era el fetge de bacallà. L’any 1923, crearen el LINITUL que ja s’havia provat com a medicament per guarir els soldats cremats de l’exèrcit francès pels gasos mostassa durant la 1ª Guerra Mundial.

El Dr. Oliveres establí a Tortosa, una clínica pròpia i es va casar l’any 1908 amb Cecília Pallarés amb la que tingué vuit fills. El primogènit, Antoni, va seguir els passos del seu pare i viatjant a una sessió del Sindicat de Metges de Catalunya del que era membre, va morir d’accident de cotxe als 29 anys. Aquest fet va traumatitzar el progenitor que va traspassar la clínica i durant els últims anys de vida va treballar al laboratori farmacèutic fins la seva mort, l’any 1956.

Aquest laboratori va passar a ser propietat compartida dels néts dels fundadors, el Dr. Gerard Vergés i Príncep, i el Dr. Vicent Beguer i Oliveres, tots dos farmacèutics i personalitats rellevants en la literatura el primer i en la política el segon.

El Dr. Vergés, que morí l’any 2014, havia estat distingit durant la seva vida amb la Creu de Sant Jordi, membre de la “Real Academia de Doctores en Farmacia”, premi Joan Trueta al “mèrit sanitari” i Medalla d’Or de la Ciutat de Tortosa. Com a escriptor se li atorgaren els premis, Carles Riba, Josep Pla, Josep Vallverdú i Crítica Serra d’Or.

El Dr. Beguer, actualment jubilat, fou alcalde de Tortosa, entre els anys 1979 i 1995, i senador per CiU entre els anys 1983 i el 2004. Com a senador fou president de la Comissió d’Obres Públiques i Medi Ambient i portaveu adjunt al Senat entre els anys 2000 i 2004. Des del Col·legi de Metges de Barcelona, en haver-los sol·licitat informació sobre el personatge per investigar sobre el medicament LINITUL, em comuniquen el següent: “La seva consulta sobre el Dr. Antoni Oliveres i Franquet ens ha fet veure la importància d’aquest oftalmòleg i hem pensat incloure’l a la Galeria de Metges Catalans...signat, Mercer Viger Rovira. Unitat d’Estudis Acadèmics del CMB”. Així, doncs, disposarem exposat al CEBE el relat històric i científic del Dr. Antoni Oliveres, gràcies al LINITUL i, a la vegada, quedarà representat a Barcelona a “la Galeria de Metges Catalans Il·lustres”, pels mèrits tan destacats en el món de la oftalmologia.


Comentaris | Google+ | Whatsapp | Facebook | Twitter


EN PORTADA


PUBLICITAT

AL MINUT
PUBLICITAT

© Doble Columna S.L. | 977 58 80 32 | Av. Remolins, 24 | 43500 TORTOSA
Uncopdull.com utilitza "cookies" per millorar l'experiència de navegació. Si segueixes navegant entendrem que ho acceptes. OK | Més informació