OPINIÓ


Anton Monner

HISTORIADOR

"Si ho som ens haurien de tractar igual que a la resta"

Els catalans, som espanyols?


Els catalans formaven part d’aquella Hispània que els romans van conquerir i van dividir en dues grans províncies. Tarragona fou una d’aquestes dues capitals. I Roma fins la seva caiguda com a gran imperi, unificà tots els territoris sobre els quals hi imposà la seva autoritat. En caure, arribaren segles obscurs, on només el curt període del Califat de Còrdova féu emergir una resurrecció cultural i social gairebé a tot el territori peninsular. El que la història d’Espanya ens explica com la “reconquista”, els cristians van eixamplant el territori i naixen les diferents nacions. Navarra, Aragó i Catalunya reben la influència de Carlemany, el qual s’apodera de nous territoris de davall del Pirineus. A l’espai cantàbric, és on naix l’inici de reconquerir la resta del territori peninsular des d’Astúries. I d’aquí apareixen la resta de diferents nacionalitats que en el futur integraran les Espanyes.

Catalunya, com set anys abans València, s’integra a Espanya, quan l’11 de setembre del 1714, cau Barcelona en mans de Felip V. Des d’aquell moment s’imposen les lleis a la manera de Castella, com a potència guanyadora de la guerra, es destrueixen les universitats catalanes i s’unifiquen en una sola a Cervera, es persegueix la llengua catalana i comença la castellanització a Catalunya.

Durant els tres segles darrers es van succeint molts episodis on existeixen greus enfrontaments entre catalans i espanyols. Catalunya es considera Nació, té una llengua pròpia, té una vitalitat econòmica preponderant, té iniciatives continuades dels seus habitants per mantenir l’esperit emprenedor i sempre manté la primacia estatal en creació de riquesa. A Catalunya, atrets pel treball que creen els seus habitants, arriben continuades fornades de treballadors d’arreu de península. Els funcionaris guiats instintivament per les lleis espanyoles creuen que han de canviar la nostra manera de ser i pretenen transformar-nos en espanyols obviant allò que ens fa diferents: llengua, cultura i idiosincràsia. Els centenars de milers d’obrers aviat s’adonen que Catalunya els ha rebut a mans obertes, és terra d’acollida, de diàleg i de respecte. Produeixen prosperitat, enriqueixen les indústries, el comerç, els serveis i s’integren plenament com a catalans. Avui la seva majoria s’identifiquen tant al País com els que més.

I d’aquí naixen dues Catalunyes. Tots en formem part i tots en som ciutadans amb idèntics drets i deures. Demogràficament, Catalunya, el darrer segle, va multiplicar per quatre la seva població; ara “tots som catalans”. I, essencialment, d’aquí emergeixen les diferències actuals entre els independentistes i unionistes. Tots els catalans –els 7 milions- patim accions que emanen des dels governs de l’Estat i provoquen un tracte diferenciat entre Espanya i Catalunya. L’autonomia catalana disposa d’un finançament inferior i la vida és més cara que la mitjana espanyola, hem de pagar autopistes, no disposem de vies de comunicació proporcionals a la nostres necessitats socials i econòmiques, i existeixen unes grans diferències inversores estatals, si comparem el nivell de despesa entre les dues grans capitals espanyoles. A Madrid s’ha invertit dels pressupostos generals de l’Estat, durant els anys de democràcia, tant com a tota la resta l’Estat Espanyol. I quan els catalans demanem infraestructures necessàries, que a vegades se’ns prometen però mai no s’acaben realitzant, ens acusen de “victimistes”.

L’exemple el tenim en el “Corredor del Mediterrani”. No disposar d’aquesta via ràpida entre Andalusia i França redueix el creixement del territori. A la província de Tarragona, dificulta l’ampliació de les químiques, instal·lar indústries de l’automòbil, millorar el turisme i els serveis. Serien inversions privades segures que no han arribat al territori mentre a altres indrets d’Espanya es construeixen AVES sense necessitat ni eficiència econòmica i per pur caprici.

Tant és així que la inversió destinada al Corredor del Mediterrani, el PP, ara l’inverteix entre l’aeroport de Madrid i l’AVE. I el motiu resulta claríssim; cal reduir la despesa a Catalunya, encara que, a la vegada, afecti negativament València, Múrcia i Andalusia. Si a Tarragona tenim un nivell d’atur tan gran i existeix preocupació entre milers de pares de família per la manca de treballs dels seus fills, això no perjudica igual als unionistes que als independentistes? Si tinguéssim el Corredor del Mediterrani i les infraestructures necessàries per comunicar els ports de Tarragona i Barcelona adequadament, les N-340 i II, els accessos a l’aeroport de Barcelona i unes rodalies eficients, no és podrien col·locar milers de joves que necessiten feina i no en tenen?

El problema d’inversió es repeteix des de sempre i el creixement català queda limitat per manca d’inversió. A qui perjudica? Primer a tots els catalans i també a tota Espanya quan aquí es pagarien més impostos que revertirien en el creixement de totes les regions espanyoles. Vet aquí el greu error dels reiterats governs en no voler comprendre que Catalunya és el motor econòmic d’Espanya i que, amb seva clara voluntat de reduir les inversions, relega tota l’economia espanyola per sota del PIB d’Europa. Construint infraestructures necessàries, Catalunya estaria a l’altura de Baviera com una de les primeres potències econòmiques d’Europa, però, també, el benefici aniria a parar a la resta de les regions d’Espanya. Empobrint voluntàriament Catalunya s’empobreix tot l’Estat.

I per aquí arriba la pregunta amb la titulava l’article, “els catalans, som espanyols?” Si ho som ens haurien de tractar igual que a la resta. Tenim una llengua que s’hauria de respectar perquè és espanyola, haurien d’invertir els recursos proporcionals que ens pertoquen, els nostres sentiments no s’haurien d’atacar instintivament i construir les infraestructures necessàries.

A la campanya electoral, tant C's com PSC van prometre no donar suport a les polítiques de Rajoy. Els dos prometeren canviar la Constitució per donar sortida als problemes de Catalunya. Van enganyar als unionistes catalans, perquè no tenim corredors, les carreteres no es milloren, les variants de pobles no es construeixen, escanyen les finances autonòmiques, i, fins i tot, el PP desobeeix les resolucions del TC recorregudes a favor de lleis catalanes.

Sense respecte, sense igualtat i sense voluntat de diàleg, la majoria dels catalans es formulen la pregunta amb la que titulo l’article. El mateix Rajoy admet que Catalunya “es el principal problema de España”. Si no existeix voluntat d’arreglar la situació, la majoria del Parlament de Catalunya prendrà la decisió, “...de una imputación terrible y dolorosa, sin salvación...”, diu Rajoy. I tots, catalans i espanyols, podem prendre mal. Desperti Sr. Rajoy, som a temps per evitar-ho!


Comentaris | Google+ | Whatsapp | Facebook | Twitter


EN PORTADA


PUBLICITAT

AL MINUT
PUBLICITAT

© Doble Columna S.L. | 977 58 80 32 | Av. Remolins, 24 | 43500 TORTOSA
Uncopdull.com utilitza "cookies" per millorar l'experiència de navegació. Si segueixes navegant entendrem que ho acceptes. OK | Més informació