OPINIÓ


Anton Monner

HISTORIADOR

"Avui, tots, gaudim d’una disponibilitat lingüística que ens afavoreix, augmenta la nostra cultura i pressuposa una millor introducció al coneixement de noves llengües estrangeres"

Els beneficis del bilingüisme


Els que vivim a Catalunya tenim uns avantatges lingüístics que afavoreixen els estudis posteriors de les llengües. Les nostres escoles ensenyen el català i el castellà. Els nostres alumnes surten de les escoles de segon grau amb el coneixement de totes dues formes de parlar i amb notes superiors a la resta dels escolars espanyols que només aprenen, a més de l’anglès, l’idioma parlat a les seves llars.

Explico una anècdota de la meva adolescència que va marcar la meva vida futura. Anava a França, durant un mes cada any, vivia a una casa de gent desconeguda, viatjava per la regió del sud-oest, entre Burdeus i Biarritz, i coneixia coses noves quan pels anys 50 gairebé només uns privilegiats en podíem gaudir. Però vaig aprendre que els idiomes eren importants.

El meu pare, bibliòfil per excel.lència, disposava de 8.000 llibres a la seva biblioteca, llegia francès, anglès i italià, rebia revistes com Life, Paris March, Serra d’Or i Destino. Era un home avançat i inquiet per la seva època. L’any 1944, el governador Labadie Otermín el va posar d’alcalde de Gandesa, quan la gent del “règim” tenia por perquè els aliats anaven avançant a tots els fronts, mentre els alemanys, aliats de Franco, reculaven. Fou el responsable municipal durant un espai de la dictadura però ell mai es va amagar del seu catalanisme. El seu mentor, afirmava ben sovint. “...esos alcaldes catalanistas siempre me dan un buen resultado...”. Com qualsevol pare responsable volia que els seus aprenguessin idiomes estrangers i la meva germana es va preparar en l’anglès i el francès, i jo en el francès. A partir dels 11 anys anava al departament de Les Landes, a un petit poble conegut per Roquefort. Allí vivia amb un noi de la meva edat fill de dos mestres d’escola, que per un altre mes venia a casa meva. En un viatge amb uns oncles del meu company que tenien una carnisseria vam anar a comprar uns vedells a un fermier que en criava. Allí es féu la transacció comercial però el curiós del cas és que jo entenia tot el que aquell pagès parlava mentre que els meus acompanyants, tots francesos ells, tenien serioses dificultats. Tant fou així que quan no entenien el que els deia, era jo qui els ho traduïa. L’home parlava la llengua de Frederic Mistral, autor dels 10 amors de Mirèio. I l’occità té molts coincidències amb el català. En acabar la transacció, complagut, els digué. “...volau un gut de vin...”. No entenien que deia i els ho vaig traduir. A la fi, els grans begueren un vi molt àcid acompanyat d’una coca farinosa. A mi el meu pare, com a bon gandesà, ja me’n deixava beure moderadament, i el vaig provar. En comparació amb el nostre, aspre, fort i aromàtic, aquell vi era un autèntic desastre més fiable com a vinagre, que com a beguda de taula. Només una anècdota!

Quan anava a escola i vaig fer el batxillerat no apreníem el català. El parlàvem com tots els xiquets quan sortíem a l’esbarjo del jardí, seguint la tradició centenària dels nostres pares, avis i veïns dels poble. Els nens arribats d’altres indrets d’Espanya, sense estudiar-lo, també el parlaven com nosaltres: jugàvem tots al flèndit, a conillets, al xurro, al futbol, corríem plegats pel carrer... Era un fet normal i que ningú en donava cap importància.

Actualment els escolars que surten de les escoles primàries i secundàries disposen d’un gran avantatge: coneixen, escriuen i poden parlar els dos idiomes. Cadascú a casa, al lleure, amb els amics parlen com desitgen: uns en català i els altres en castellà. Es tracta d’un fet normal que no xoca ningú però que beneficia tots. Els catalans sempre hem barrejat la nostra sang amb gents provinents de diferents indrets de l’Estat i d’altres zones del món. Avui, tots, gaudim d’una disponibilitat lingüística que ens afavoreix, augmenta la nostra cultura i pressuposa una millor introducció al coneixement de noves llengües estrangeres.

Altres països, com França, Estat que hom diu frueix d’un elevat nivell cultural, ha anorreat des de la base alguns idiomes regionals com l’alsacià, el bretó, el català o l’occità, ben al contrari de Suïssa que mantén el diferents parlars com a oficials. Catalunya serva, doncs, aquesta riquesa lingüística que obre fronteres, que augmenta la cultura i resulta ser una manera d’integració i d’enteniment entre els pobles. Encara que d’això de la cultura, en aquest país segurament ens en manca força, segons l’enquesta PISA. I hi tenim l’exemple en els redactats que apareixen a part inferior de la pantalla a les tertúlies de les televisions, igual en castellà com en català, advertim un gran nombre de faltes d’ortografia i de sintaxi. Una cosa, doncs, són els beneficis del bilingüisme i l’altra és l’analfabetisme crònic de la nostra població, al que hi arribem tard per posar-hi remei. El futur, malgrat l’informe PISA, sortosament, esperem que sigui diferent, malgrat els correus tramesos per mòbils, amb abreviatures sense cap raonament.


Comentaris | Google+ | Whatsapp | Facebook | Twitter


EN PORTADA


PUBLICITAT

AL MINUT
PUBLICITAT

© Doble Columna S.L. | 977 58 80 32 | Av. Remolins, 24 | 43500 TORTOSA
Uncopdull.com utilitza "cookies" per millorar l'experiència de navegació. Si segueixes navegant entendrem que ho acceptes. OK | Més informació