FARMACÈUTIC I PROFESSOR
"És important mirar d'aturar el temps per estar atents i receptius a les demandes dels nostres fills"
“TEMPUS FUGIT” és una locució llatina que significa el temps s'escapa, i que convida a no perdre'l. Sovint volem temps, però tenim massa pressa, anem massa atabalats, i veiem com el temps passa i s'esvaeix com el fum. Avui, com ahir, com demà, mirem l'agenda del mòbil i està plena d'alarmes, de recordatoris que nosaltres hem posat, per fer-nos memòria de tot allò que hem de fer. Tasques laborals, projectes, activitats que s'han de fer, tot i que la majoria d'elles no ens motiven. VIVIM immersos en un consum compulsiu del temps, moltes vegades sense viure'l intensament, sense fer un triatge d'allò que hem de fer i d'allò que ens agradaria fer. Un consum d'hores, de minuts, de segons, que ens va absorbint ràpidament els dies. Un temps que a poc a poc, veiem com s'escapa sense adonar-nos-en. Un temps disponible i real que hauríem de dedicar-lo a nosaltres mateixos, al nostre interior. Temps que hauríem de dedicar a conèixe'ns, a observar-nos, a fer-nos qüestions. Temps per construir allò que desitgem ser. Temps per compartir, per regalar a qui estimem. Se'ns escapa el temps i tenim pressa perquè no tenim temps, tot plegat una contradicció, una incoherència. SI SOU PARES I MARES, encara us adonareu molt més ràpid del pas del temps, perquè veureu com en un no res, aquell nadó indefens, que no parava de plorar i l'acaronàveu entremig dels vostres braços, ara s'escapa pedalant amb la bicicleta sense poder atènye'l. Els nostres fills i filles ens demanen temps, ens necessiten aquí i ara. Avui i demà, cada dia, tants minuts com puguem dedicar-los-hi. Els fills creixen de pressa, massa de pressa. Aquell xiquet o xiqueta que avui tenim al nostre davant, ben aviat canviarà, aquella imatge que ara veiem, aquest avui, demà ja no hi serà. ÉS IMPORTANT mirar d'aturar el temps per estar atents i receptius a les demandes dels nostres fills. Sovint, creiem que escoltem, però només sentim, mentre creiem que els escoltem, estem pensant en les nostres coses, capficats en les nostres cabòries i no parem atenció a tot allò que ens volen dir els nostres fills. Escoltar és obrir-se, parar atenció, dedicar aquell instant a percebre, a captar, a comprendre i desxifrar el codi, d'allò que els nostres fills ens volen explicar. Segurament haureu observat l'expressió d'alegria i felicitat que irradien els ulls dels vostres fills, quan perceben que són escolats amb total dedicació. HEM D’APRENDRE a escoltar els nostres fills, des de les edats primerenques, perquè d'aquesta manera ells aprendran a compartir els seus pensaments i sentiments i al seu torn, aprendran a escoltar i sentir allò que tractem d'ensenyar-los. És important no distreure'ns mentre ells ens parlin, a no jutjar-los, ni intentar acabar les seves frases. Escoltar no és fàcil, cal un entrenament, perquè no és el mateix escoltar, que sentir. Sentir és simplement percebre sons, però escoltar és entendre i comprendre allò que sentim. Això implica intentar comprendre tot allò que la persona que ens parla vol transmetre'ns, els seus sentiments, emocions i pensaments. Si voleu que els vostres fills us escoltin, ells han d'estar segurs que vosaltres esteu disposats a escoltar-los a ells.
