OPINIÓ


Anton Monner

HISTORIADOR

"Que difícil que és la vida i quants girs inesperats dóna, en els moments més impensats!"

Rita Barberà: tot per 1.000 euros?


A qui no afecta el linxament públic de la premsa? A qui no afecta quan alguns t’acusen públicament que ets una lladre? A qui no afecta quan el teu propi partit, tu que vas ser un puntal del mateix, els teus companys d’ahir, avui, et neguen, no et reconeixen i et degraden a l’expulsió? La Rita ha mort i un minut de silenci al Congrés i al Senat, ha estat un homenatge a una persona que després d’allò “del caloret” va anar caient del peiró i, dia a dia, en cada moment anava esllavissant-se fins relegar-la al “galliner” del Senat i al grup mixt. Va arribar molt alt, al partit, a l’alcaldia, a València, a Espanya... la seva caiguda li ha fet tan mal que no ho ha pogut resistir. Com més alta és l’alçària més mal et provoca el caïment.

I el pitjor és que un cop morta, torna a ressuscitar el seu esperit. Aquells que la van maldar, i el mateix president del govern, ni es va atrevir a citar-la pel seu nom pel descrèdit que l’envoltava, quan la força del C,s, per poder formar govern, la va enquadrar a l’allunyament, i ministres i membres destacats del PP, la van trinxar per aconseguir els objectius, ara, un cop morta, ressorgeix de les cendres i els seus pecats li han estat perdonats tots de cop des de la trona de la catedral. La Rita, guanyadora nata, lluitadora com ningú, populista com la que més, el cor, que batega dins totes les persones, i és l’element essencial per subsistir, l’haurà fet revenir, i les fonts de l’abundància, i la rehabilitació personal hauran reeixit. Grans cabdills van guanyar les batalles, dalt del cavall i armats com a cavallers, quan la sang ja no bategava.

Ella, trista, enfonsada, que algú diu que sobrevivia amb medicaments antidepressius per refer-se els ànims que durant tants anys va gaudir i exterioritzar amb tanta vehemència, ara, l’exclusió, el linxament, la cacera s’han revertit en elogis, honors i, fins i tot, amb homilies que volen negar el passat i només pretenen mirar el futur. I ara les crítiques internes d’aquells que també assolint nivells alts de responsabilitat, amb menys intensitat, també han caigut de les seves respectives banquetes. Aznar acusa els seus de maltractaments i el “bigotes”, tracta alguns “de gossos”. Que difícil que és la vida i quants girs inesperats dóna, en els moments més impensats!

I tot per mil euros? Més coses hi havien, naturalment! Corrupcions generalitzades dins de l’Ajuntament, la Generalitat, les Diputacions i gent de la seva confiança pateixen la presó i es senten enrabiats i abandonats. Però davant una mort tan inesperada, intuïm respecte, sentiment i, qui sap, honorabilitat restituïda. “In memoriam” per un personatge que no mereixia tant, ni tant poc. I les seves germanes no volen polítics a l’enterrament. Quantes paradoxes, no?


Comentaris | Google+ | Whatsapp | Facebook | Twitter


EN PORTADA


PUBLICITAT

AL MINUT
PUBLICITAT

© Doble Columna S.L. | 977 58 80 32 | Av. Remolins, 24 | 43500 TORTOSA
Uncopdull.com utilitza "cookies" per millorar l'experiència de navegació. Si segueixes navegant entendrem que ho acceptes. OK | Més informació