POLITÒLEG
"El conflicte entre Catalunya i l’Estat espanyol no és un problema jurídic sinó de voluntat política "
Superada la qüestió de confiança i analitzada la situació de Catalunya en el debat de política general el govern de la Generalitat treballa de ple en les negociacions per aprovar els pressupostos del 2017 que han de ser, suposadament, els darrers de l’autonomia. El president Puigdemont va obtenir només el suport de la CUP i del seu grup parlamentari (Junts pel Sí) per superar una qüestió de confiança convocada per ell mateix pel bloqueig de l’esquerra independentista (i de la resta de l’oposició) als pressupostos de 2016. El president va ser molt clar i dur en el seu missatge clarament dirigit als i les diputades de la CUP: “o s'aproven els pressupostos... o faré ús de les meves facultats per convocar eleccions. Per tant aconsello a qui tingui intenció de no aprovar els pressupostos que ens estalviï temps i incertesa i que demà no m'atorgui la confiança que reclamo”. En el seu discurs Puigdemont recurria a destacar que el govern no ha pogut desenvolupar més les polítiques socials i econòmiques ni, aprovar un pla de xoc social per la falta de pressupostos i per l’actitud de l’executiu en funcions de Rajoy, és a dir, per una banda el president arremet contra la CUP i la seva esmena a la totalitat als anteriors comptes i, per altra banda continua utilitzant el Madrid ens roba i ens escanya. Autocrítica zero. És en aquest context on Puigdemont va fer públic la proposta estrella de “referèndum o referèndum” per refer la unitat de les forces independentistes i apropar als sobiranistes de Catalunya Si Que Es Pot (CSQP), és a dir, o referèndum pactat amb l’Estat o referèndum unilateral en base a la legalitat catalana. Cal advertir que aquesta concreció del nou full de ruta (1) és una esmena substancial al full de ruta i a l’argumentari defensat fins ara pel govern ja que es suposava que amb els resultats de les eleccions del 27S el “plebiscit” sobre la indepèndecia s’havia guanyat. Ara el govern rectifica -pressionat pel moviment sobiranista al carrer i per la CUP al Parlament-, torna a la pantalla del dret a decidir situant el referèndum al centre de la política catana i guanya temps concretant un nou calendari on la segona quinzena de setembre de 2017 es realitzaria el referèndum i 6 mesos després es celebrarien unes eleccions constituents. En la mateixa línia, en el debat de política general es van aprovar dues resolucions favorables al referèndum. En aquest sentit una proposava data i pregunta clara i de resposta binària que sigui pactada o no amb l’Estat. Aquesta resolució va obtenir el suport de Junsts pel Sí i la CUP i l’abstenció de CSQP. L’altra proposta defensava –sense establir data concreta- que el referèndum ha de ser vinculant, avalat per la comunitat internacional i tenir el màxim suport de forces polítiques, organitzacions sindicals i socials i dels moviments i entitats veïnals i socials. Aquesta resolució va obtenir el suport de CSQP i de Junts pel Sí i l’abstenció de la CUP. Aquest nou full de ruta intenta aplegar entorn del referèndum als 83 diputats i diputades sobiranistes del Parlament i al 80% de la població catalana favorable al dret a decidir. Arribats a aquest punt i amb la més que segura no articulació d’un govern progressista a l’Estat espanyol favorable al referèndum pactat la pregunta clau és com es concretarà la proposta de “referèndum o referèndum”. La desobediència o la obediència exclusiva a les institucions catalanes són una opció però si el referèndum no és vinculant i no té reconeixement internacional el perill de repetir un nou 9N és evident. Respecte als pressupostos la CUP no presentarà una esmena a la totalitat com l’anterior cop sinó que serà en el debat parlamentari on les diferents forces polítiques i, sobretot, l’esquerra independentista presentaran les esmenes que consideren oportunes. Al respecte, el capítol d’ensenyament i el que fa referència a la fiscalitat són les grans discrepàncies pressupostàries entre Junts pel Sí i la CUP. “Qui menys té més paga i qui més té paga menys i defrauda” argumenten des de la CUP. No obstant sembla inconcebible, tot i les multiples gesticulacions, que Junts pel Sí i la CUP no es posin d’acord amb els comptes. Veurem durant el novembre com evoluciona el debat dels pressupostos però les dues parts són optimistes. En aquest sentit el vicepresident Junqueras declarava que “confia que per responsabilitat i per no trencar la cadena de confiances” la CUP aprovarà els pressupostos un cop acordat el nou full de ruta amb la inclusió del referèndum. Coincidint amb l’aprovació d’aquest nou full de ruta per part del Parlament i en les setmanes previes a l’important ple dels pressupostos la juditzalització de la política catalana impulsada pel govern espanyol entra en una nova fase. Sobre aquest tema, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya demana 10 anys d’inhabilitació per a l’expresident Mas i 9 per Irene Rigau i Joana Ortega per l’organització del procés participatiu del 9N. Per la seva banda, el Tribunal Suprem sol.licita al Congrés permís per poder jutjar el portaveu del Partit Demòcrata Europeu Català (PDEC) i exconseller de Presidència, Francesc Homs, per organitzar també la consulta del 9N. Per altra banda, els magistrats del Tribunal Constitucional (TC), per unanimitat, insten a la Fiscalia a actuar contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, per desobediència i prevaricació en permetre la votació de les conclusions de la comissió del procés constituent. I, finalment, el govern en funcions espanyol demana a l’Advocacia que estudiï com actuar contra la proposta de referèndum. Un setge judicial en tota regla contra el procés sobiranista que aprofundirà el xoc de trens entre el previsible nou govern de Rajoy i les institucions catalanes. El conflicte entre Catalunya i l’Estat espanyol no és un problema jurídic sinó de voluntat política que s’ha de resoldre democràticament a través de l’exercici del dret a decidir dels i les catalanes, de la necessària fraternitat entre els pobles i de la imprescindible mobilització ciutadana en ambdues parts de l’Ebre. (1) Veure l’article “Un nou full de ruta per Catalunya” (2) Veure l’article “La pasokització del PSOE”
