OPINIÓ


Assumpta Arasa Altimira

COL·LECTIU DE DONES DE TERRES DE L'EBRE

"Les llengües, pel poc que sé, canvien constantment, potser com el propi cervell "

Curs de lingüística per a totes


Aquest escrit té la voluntat de ser una resposta a l’escrit de la Carme Junyent, Curs de lingüística per a feministes, que es va publicar el 21 de setembre d’aquest any al VilaWeb.

Personalment sé molt poc de lingüística, ja que entre els diversos estudis amb els que compto no hi ha aquesta branca del saber científic. Tot i això, sí disposo del grau de psicologia i d’un màster de la mateixa branca de coneixement. Dir doncs que, d’entrada, em va sobtar el destacat de l’article: “ I pel que fa al genèric, em sembla només una ingenuïtat. Els lingüistes formals diuen que el nostre cervell no pot processar aquest canvi”. Ho sento, però de veritat els lingüistes saben de plasticitat neuronal?

Per fer-ho a nivell entenedor, i no fer-me l’esnob o la saberuda, utilitzaré un fragment de la Viquipèdia on s’explica clarament la neuroplasticitat, aquella capacitat que ens ajuda, per exemple, quan som grans a aprendre una llengua que no sabíem o a tocar el piano. Definició de neuroplasticitat de la Viquipèdia: “Neuroplasticitat, també coneguda com a plasticitat cerebral, és un terme que engloba tant la plasticitat sinàptica com la plasticitat no sinàptica- es refereix a canvis en les vies neuronals i en la sinapsi degudes a canvis en el comportament, ambient processos neuronals, pensament, emocions, com també els canvis que resulten de danys en el cos. La neuroplasticitat ha substituït l'anterior opinió sobre que el cervell era un òrgan fisiològicament estàtic, i explora com i de quines maneres el cervell canvia al llarg de la vida (...)”. Quina sort, això ens dóna marge d’aprenentatge. Qui ens ho havia de dir!

Però tornant a l’article parlaré del llenguatge i del gènere, i més concretament en la “classe menys marcada”, és a dir, com totes hem endevinat, el femení. Ja sé, ja sé! En sóc profana, ja ho he confessat. Diré, però, al meu favor que, si una lingüista s’atreveix amb les neurones, jo m’atreveixo amb les paraules.

Doncs bé, com molt bé diu en Jordi Marí Font al seu llibre Les Paraules són Punys: “És clar que el nom no fa la cosa, però si alguna cosa ensenya la disputa pel nom del país és que aquest importa i molt (...). I continuant amb el que ell recull en el seu llibre veiem la importància de les paraules i la relació que hi ha entre aquestes i el poder, qui les té el té i qui no es fa fotre, en el nostre cas, la norma és el masculí i la desviació el femení. De veritat alguna persona creu que això no té efectes en com ens pensem el món? No té cap efecte en com ens sentim com a ciutadanes de ple dret? De veritat ho creiem?

Segons l’Evangeli de Sant Joan: “al principi, hi havia la paraula, i la paraula estava al costat de Déu i Déu era la paraula” i segurament era en masculí perquè sinó a Eva li hauria esclatat el cervell, ja que no devia poder processar el canvi. De fet, de totes és sabut que “un minyó és un noi i una minyona és una noia... del servei”. Cito això de na Carme Junyent perquè ella afirma, en aquest fragment, que ja li agradaria que la llengua funcionés diferent , però les coses són com són, és a dir, res a fer. Paraula de Déu o, si més no, de qui ostenta el poder, que no sóc pas jo.

Però les coses no són com són perquè així es van fer des d’un bon principi i des d’aleshores ja no hi ha res a fer. Les llengües, pel poc que sé, canvien constantment, potser com el propi cervell i com la mateixa societat. Les paraules ens serveixen per a expressar-nos i, si les canviem, podem canviar l’ordre de les coses. Empoderar el femení pot ajudar a canviar una manera d’entendre el món que, si bé és ara jeràrquic i patriarcal, ens pot obrir la porta a fer-lo més cooperatiu i igualitari.

Per acabar, no vull tancar aquesta resposta sense parlar de la Julia Serano i del seu llibre “Excluded. Making feminist and queer movements more inclusive”, on destaca la creença de la nostra societat de “one-size-fits-all”, és a dir, una talla ens vesteix a totes per igual. Doncs bé, com ella molt bé ens ensenya el món no és binari, no hi ha el normal i l’aberrant. Hem de trencar aquestes barreres per descobrir-nos en espais oberts on poder anar on vulguem i que ens ajudi a construir una societat més equitativa. Empoderem-nos amb les paraules, empoderem-nos!


Comentaris | Google+ | Whatsapp | Facebook | Twitter


EN PORTADA


PUBLICITAT

AL MINUT
PUBLICITAT

© Doble Columna S.L. | 977 58 80 32 | Av. Remolins, 24 | 43500 TORTOSA
Uncopdull.com utilitza "cookies" per millorar l'experiència de navegació. Si segueixes navegant entendrem que ho acceptes. OK | Més informació