La plantilla d'Ercros a Flix, enfrontada a 'la situació més negativa'

Els representants dels treballadors d'Ercros a Flix han lamentat que l'empresa no hagi volgut apostar per canviar la tecnologia de producció de la planta de clor ni apostar per la diversificació de productes per poder mantenir l'activitat. Tot i que anunciada amb antelació per l'empresa al llarg dels últims anys, davant l'obligació que imposa la normativa europea de substituir la tecnologia amb cel·les de clor abans de desembre de 2017, la notícia del tancament pot suposar un cop molt dur per a l'economia del municipi i de la comarca. El president del comitè d'empresa, Francesc Xavier Garcia (CCOO), ha explicat que els acomiadaments podrien afectar entre 80 i 85 treballadors dels 119 directes actuals –a més d'uns 50 o 60 d'empreses externes-. Ercros només mantindria a Flix la planta de fosfat bicàlcic -entre 35 i 40 empleats-.

Els treballadors ja eren coneixedors de les intencions de la direcció i, en aquest sentit, l'anunci d'aquest dimecres a la CNMV no ha resultat cap gran novetat respecte el discurs oficial reiterat per la direcció. "No és notícia. L'empresa ha manifestat diverses vegades que no tenia intenció de canviar la tecnologia per fabricar mercuri a Flix", sosté el president del comitè. La "fugida" de Covestro, el principal comprador de clor per a la seva planta d'MDI que la filial de Bayer vol traslladar Alemanya a finals de l'any que ve, ha acabat desencadenant la situació. "Això no estava previst i ha afectat, sobretot, a Vila-seca", admet Garcia.

La direcció d'Ercros, de fet, ja va intentar tancar la planta de clor de Flix el passat 2013, amb la idea inicial de fer fora a 150 treballadors. Finalment, però, i després de nombroses protestes de la plantilla, acompanyada en tot moment pels veïns i l'Ajuntament, l'empresa va acabar reduint a la meitat les baixes inicialment previstes a l'ERO amb la reducció en un terç de la capacitat de producció de clor. "Era molt decisiu. Ara l'escenari és diferent: estem limitats per temes administratius de la Unió Europea i el marge de maniobra és menor", sosté el president del comitè, qui retreu també la "manca d'ambició industrial" a Ercros per trobar noves sortides, nous productes i noves línies de negoci a l'hora de fer front a l'obsolescència del sistema de producció.

Ara, l'única sortida, argumenten, passaria perquè alguna altra empresa o la mateixa Ercros invertissin en noves activitats. Des de l'ERO de fa tres anys, aquesta ha estat una de les prioritats dels sindicats, el comitè, l'Ajuntament i les entitats que els donen suport. "No hem parat de fer intervencions on sigui i amb qui sigui, parlant fins i tot amb l'administració, perquè vingui una empresa o Ercros faci alguna inversió. Però no coneixem cap novetat, en aquests moments, que tinguem una nova producció a la fàbrica de Flix. Estem en la situació més negativa", admet Garcia, per qui els acomiadaments previstos resultaran difícilment reversibles. "Queda un any i mig o dos anys i les coses poden canviar, però cada cop queda menys temps", raona.

A curt termini, els representants dels treballadors –el comitè està integrat per delegats de CCOO, UGT i USOC- han anunciat que abordaran el tema amb les respectives federacions sindicals i amb la mateixa direcció d'Ercros, sense calendari definit. "Els pròxims dies demanarem una reunió amb la companyia, asseure'ns i parlar del tema. Un cop Covestro va dir que marxava definitivament, l'escenari canvia. Hi havia certes expectatives que l'electròlisi podia continuar a Tarragona i ara la situació ha canviat dràsticament. Estem a principis de 2016 i això és a finals de 2017. Les accions les haurem d'anar fent a mesura que hagin reunions i s'esclareixi el futur. No hi ha accions previstes en aquest moment", ha tan

El tancament de la planta de clor podria suposar un cop gairebé mortal per a la ja dèbil indústria electroquímica de Flix, el motor econòmic del municipi i el més important, al costat de la nuclear d'Ascó, de la comarca. Amb gairebé 120 anys d'història, la planta va arribar a ocupar més de 1.500 persones al segle XX, quan la majoria dels processos s'executaven de forma manual. Durant les últimes dècades, però, el seu declivi ha estat constant, especialment després del tancament d'algunes de les plantes del mateix complex que consumien clor per a produir dissolvents organoclorats.