Arrenca la Via Scipionis, un projecte únic de recreació històrica

Aquest dilluns ha arrencat de l’Aldea el projecte Via Scipionis, un projecte únic de recreació històrica i d’arqueologia que emula un fet bèl·lic de la II Guerra Púnica, datat de l’any 209 aC. Per tal de recrear aquest moment de la història, s’ha organitzat una ruta de 450 km i d’una durada de 15 dies, que té previst arribar a Cartagena el 17 d’agost. Durant tot el recorregut, hi participen 10 voluntaris, en la seva majoria arqueòlegs i historiadors, caracteritzats com a membres dels cossos de legionaris republicans.

En aquest fet bèl·lic hi van participar quatre legions romanes comandades per Publio Scipio, per atacar la base de subministrament de les tropes cartagineses d’Anibal, que estava instal·lada a Cartagena. Aquesta ruta surt de l’Aldea perquè és en aquesta població on es va localitzar un campament romà, identificat com el campament ‘Nova Classis’. Per al bon funcionament de la ruta, s’ha establert una jerarquia militar i unes rutines diàries, com cuinar diferents àpats, o les guàrdies de vigilància nocturna. Una altra d’aquestes pràctiques serà construir un campament militar romà, i s’oferirà al públic poder visitar-lo i conèixer com era la vida quotidiana d’una legió al segle III a.C.

El coordinador de la Via Scipionis, José Miguel Gallego, va explicar durant la presentació del projecte al Museu de les Terres de l’Ebre, que aquest projecte té per objectiu estudiar aquest període, però a la vegada també potenciar-se com un atractiu turístic pels municipis que hi formen part.

Per la seva part, l’alcalde de l’Aldea, Dani Andreu, s’ha mostrat satisfet de poder comptar amb aquest projecte al territori, que permeten conèixer la història dels diferents municipis.

En la mateixa línia s’ha pronunciat Inés Martí, regidora de Cultura d’Amposta, que ha destacat la importància de donar a conèixer el territori a l’exterior.

El projecte ha estat concebut per l’empresa Artifex, on també hi participen La Subura i Bellum Annibalicum. Via Scipionis compta amb l’aval del Laboratorio de Arqueología Experimental de la Universitat Autònoma de Madrid, l’Associació Espanyola d’Arqueologia Experimental i la Xarxa Internacional de Museus a l’Aire Lliure.