HAVIA DE SER el fracàs del referèndum convocat pel president de la Generalitat i finalment va ser el fracàs de Mariano Rajoy per evitar la celebració de l’1 d’octubre. Per molt que el president espanyol comparegués la mateixa nit per afirmar que el referèndum “no havia existit”, la realitat és que més de 2,2 milions de catalans i catalanes van poder exercir el seu dret a vot. I això, tot i els impedients que havia posat l’aparell polític, judicial i policial de l’Estat espanyol, inclosa la violència física contra la gent que intentava protegir els col·legis electorals i les urnes. Rajoy va enviar-hi els antidisturbis i només va aconseguir el que, segons ell, pretenia evitar: greus disturbis que van donar la volta al món per la gravetat de les imatges de la Policía Nacional i de la Guàrdia Civil carregant amb excessiva duresa contra una població que s’estava comportant pacíficament. L’ESTRATÈGIA del govern del PP i de bona part de la premsa estatal de voler culpar els independentistes dels fets de l’1-O també ha fracassat. En lloc d’intentar desacreditar el referèndum, en la mateixa línia que van fer amb el 9-N, ara el govern de l’Estat i la justícia espanyola, amb la complicitat de Ciudadanos i l’ambigüitat del PSOE, va optar per utilitzar la força bruta. Aquesta vegada, Rajoy no volia tornar a escoltar les crítiques que va rebre sobretot des de la dreta més extrema, per haver permès la celebració d’un altre referèndum “il·legal”. L’ala més radical de la dreta espanyola ha venut durant setmanes que el referèndum de Catalunya era un cop d’estat, i bona part de l’opinió pública ha comprat l’argument que calia evitar les urnes amb la repressió policial i judicial. Quin greu error. ARA ÉS DIFÍCIL que el govern de l’Estat rectifique, i establir qualsevol tipus de diàleg amb un govern de Junts pel Sí que sap que ha guanyat el relat entre la majoria dels catalans, i també de portes enfora, de cara als països de la Unió Europea i de la resta del món. La torpesa del govern del PP per tractar les aspiracions nacionals de Catalunya no ha impedit la celebració de l’1-O, amb una aclaparadora victòria del sí amb un 90% dels vots i una participació que supera moltes eleccions que sí que són “legals”. De fet, les incomprensibles i inacceptables càrregues policials només han provocat que s’acabe de posar en dubte la qualitat de la democràcia a Espanya, aconseguida ara fa 40 anys després de 40 anys de dictadura. Faltarà veure, per tant, si el govern del PP manté aquesta mateixa ceguesa en el moment en què el Parlament puga fer una declaració unilateral d’independència, tot amparant-se en els resultats de l’1 d’octubre. Fins i tot si això passés, l’ús de la violència seria rebutjable per resoldre un conflicte de caràcter polític.
