EDITORIAL


Els transvasaments mai són la millor solució


LA PLATAFORMA en Defensa de l’Ebre (PDE) ha convocat la quinzena assemblea general per al proper 22 d’abril. El principal punt de l’ordre del dia serà la resposta del territori al pacte de Rialb, un projecte amb què la Generalitat preveu portar aigua des d’aquest embassament de la conca de l’Ebre fins a 32 pobles amb problemes d’abastament de la Segarra, l’Urgell, l’Anoia i la Conca de Barberà. És, en realitat, un primer pas per a la interconnexió de xarxes de Catalunya, ja que almenys cinc d’aquests municipis formen part de les conques internes. I això, per a la PDE, suposa obrir l’aixeta d’un futur transvasament a Barcelona, i un perillós precedent que dóna arguments als que també volen aigua de l’Ebre per al País Valencià, Múrcia i Almeria.

PER MOLT que el govern català haja dit que continua fent costat a la PDE en la seua defensa del riu, el que provoca una gran decepció al moviment social és que la mateixa Generalitat haja venut l’acord de Rialb com un gran projecte de país. Ja fa temps que la PDE advertia que el canal Segarra-Garrigues era un regadiu sobredimensionat, i que hi havia el perill que aquesta infraestructura servís per transportar l’aigua de la conca de l’Ebre fins a l’àrea metropolitana de Barcelona. De moment, amb una inversió de 21 milions d’euros, només s’ha de construir una canonada d’11 centímetres de diàmetre per enviar “aigua de boca” a uns 4.000 habitants de fora de la conca de l’Ebre. Però el mateix president Carles Puigdemont ha reconegut que això és un transvasament. Un transvasament que no és a Barcelona ciutat, potser un transvasament petit. Però és un transvasament amb les 13 lletres de la paraula transvasament. I fins ara hi havia cert consens a les Terres de l’Ebre, i se suposava que també entre la majoria de forces polítiques de Catalunya, que no era necessari impulsar nous transvasaments des de l’Ebre.

TOTHOM hauria de tenir clar, després de la gran mobilització que van suposar el PHN de l’any 2000 i el fallit transvasament d’emergència del 2008, que en ple segle XXI, en un país avançat, els transvasaments mai són la millor solució per afrontar els problemes hídrics. Els alcaldes de la Segarra, l’Urgell, l’Anoia i la Conca de Barberà han fet un front comú per defensar la que consideren la millor alternativa tècnica per resoldre la falta d’abastament d’aigua potable. Però estem segurs que hi ha altres solucions tècniques, com el sanejament i la regeneració dels aqüífers, que també garantirien el subministrament d’aigua per a poblacions tan menudes. Unes solucions, a més, que no enfrontarien territoris.



EN PORTADA


PUBLICITAT

AL MINUT
PUBLICITAT

© Doble Columna S.L. | 977 58 80 32 | Av. Remolins, 24 | 43500 TORTOSA
Uncopdull.com utilitza "cookies" per millorar l'experiència de navegació. Si segueixes navegant entendrem que ho acceptes. OK | Més informació