L‘últim temporal de llevant ha agreujat la regressió que pateix el delta de l'Ebre. Sobretot, a la punta del Fangar i a la zona de la platja de la Marquesa. Per això, l'Ajuntament de Deltebre ha hagut d’actuar d'urgència, mitjançant un decret de mesures urgents. Així, s'ha iniciat la reconstrucció de l'escullera que a finals de desembre va trencar-se definitivament, i que va provocar que entrés el mar a tota la zona d'accés al Fangar, tot inundant camins, arrossars i altres propietats. La zona més afectada, com és habitual, ha estat la platja de la Marquesa, on s’hi troba el restaurant Los Vascos; la Bassa de l'Arena i la platja de Riumar. L’alcalde de Deltebre, Lluís Soler, va ser prou gràfic quan va afirmar que les imatges que es podien veure a la Marquesa eren “desoladores”. SOLER TAMBÉ va insistir, un cop més, que la problemàtica de regressió del Delta necessita “accions i respostes urgents” per part de les diferents administracions competents. No podem estar-hi més d’acord. Amb el pla pilot del programa Life que, també aquest mes de desembre, van presentar el Departament de Territori i Sosteniblitat i l’Ajuntament de Deltebre, no n’hi ha prou per frenar la regressió del Delta. El pla pilot cal aplicar-lo “sí o sí”, com va afirmar el conseller Josep Rull per deixar clar que tirarà endavant encara que no es rebin els diners del programa Life. Però l’aportació de sorra entre la punta del Fangar i la zona de Riumar, així com la recuperació d’unes 40 hectàrees de llacunes, no semblen suficients per frenar una regressió que afecta aquest i altres punts del Delta. MENTRESTANT, els sediments que haurien d’arribar al Delta continuen retinguts als embassaments de Mequinensa i Riba-roja d’Ebre. En aquest cas, només el pantà de Riba-roja té acumulats uns 20 hectòmetres cúbics de sediments. Per recuperar-los, segons va explicar fa uns mesos el tècnic de l’IRTA, Albert Rovira, una solució seria obrir les comportes de fons de la presa, que no s’han obert mai, i combinar aquesta actuació amb el buidatge progressiu del pantà de Mequinensa. Segons Rovira, actualment només arriben unes 90.000 tones de sediments al Delta, mentre que abans de la construcció dels embasaments arribaven a la desembocadura entre 15 i 20 milions de tones. Això vol dir que un 99% dels sediments queden retinguts a les preses. I els problemes derivats de la falta de sediments, com ara la regressió o l’enfonsament de la plana del Delta, encara són més preocupants per la pujada del nivell del mar que està provocant el canvi climàtic. El Delta necessita sediments.
