AQUESTES ELECCIONS que ja tenim a tocar estaran fortament polaritzades al voltant del debat sobre la independència de Catalunya. És inevitable. De fet, és a partir de la proclamació de la nova República Catalana i de la conseqüent aprovació de l’aplicació de l’article 155, que el president espanyol Mariano Rajoy va acabar dissolent el Paralment i convocant uns comicis que el president català Carles Puigdemont hauria pogut convocar només 24 hores abans. Ara això ja forma part de la Història, i els partits es troben abocats a una nova campanya electoral, amb motiu d’unes eleccions al Parlament que segons els politòlegs seran “més plebiscitàries” que aquelles que va convocar Artur Mas el 27 de setembre del 2015. PERÒ ELS PARTITS no haurien de centrar només el debat en qüestions com l’article 155, l’alliberament dels “presos polítics”, la fuga d’empreses, la internacionalització del procés, l’”adoctrinament” a les escoles, les ingerències de Rússia, la necessitat d’un procés constituent, la reforma constitucional, la filtració d’escoltes telefòniques o la separació de poders en un estat que encara té “tics antidemocràtics”. Aquests, dèiem, són alguns dels llocs comuns que centraran la campanya electoral que ja tenim al damunt; però no haurien de ser els únics temes dels propers dies. Serà molt díficil, però els partits haurien de fer un esforç per explicar què proposen als seus programes electorals, al marge de la seua visió sobre el futur de Catalunya, ja siga una República independent o una comunitat autònoma més o menys encaixada a Espanya. EN EL CAS DE L’EBRE, hi ha una sèrie de qüestions que els partits que concorren a les eleccions del 21-D no haurien d’oblidar. Temes com la solució definitiva a l’alta sinistralitat de la carretera N-340, ara que faltarà només un any per a l’acabament de la concessió de l’autopista AP-7. També les obres del Corredor del Mediterrani i la seua possible connexió amb l’estació de l’Aldea i el port dels Alfacs, així com la necessitat que els trens Euromed, o altres trens de velocitat alta, tinguen una aturada permanent al nostre territori. Temes com la preparació del nou Pacto Nacional del Agua i l’amenaça d’un nou transvasament de l’Ebre, en el marc del Plan Hidrológico Nacional (PHN) que comencen a reclamar des de les comunitats més afectades per la sequera. Qüestions com l’acabament de les obres de neteja del pantà de Flix, la lluita contra la regressió del Delta o el desmantellament del magatzem submarí de gas del projecte Castor, que cada any que passa suposa una factura milionària. Temes com els problemes de la pesca i l’agricultura de les Terres de l’Ebre. I que necessiten d’una bona entesa política entre els que ens governen a Madrid i Barcelona.
