EL PROPER 21 de desembre, la ciutadania de Catalunya podrà expressar-se de nou a les urnes. Ho farà, si ho considera oportú, a través d’unes eleccions convocades d’una manera inèdita fins ara: després de l’aprovació de l’article 155 de la Constitució, i només unes hores després que el Parlament aprovés la proclamació de la independència de Catalunya en forma de república. De fet, finalment les eleccions no van ser convocades pel president de la Generalitat, Carles Puigdemont; sinó pel president del govern de l’Estat, Mariano Rajoy, un cop que el Senat va autoritzar l’executiu espanyol a dissoldre el Parlament i cessar tot el govern de Catalunya. ELS PARTITS no sobiranistes tenen molt clar que les eleccions del 21 de desembre són la gran oportunitat per retornar Catalunya a la legalitat de la Constitució i l’Estatut. Per la seua banda, els partits independentistes també comencen a tenir clar que no poden menysprear aquesta oportunitat per defensar, a les urnes i democràticament, el resultat del referèndum de l’1 d’Octubre, la declaració d’independència feta al Parlament, i la nova República Catalana. Per molt que siguen unes “eleccions trampa” o uns “comicis imposats” des de Madrid, seria ilògic que els partits sobiranistes deixessin les institucions catalanes en mans dels partits que han aprovat i avalat l’aplicació de l’article 155, que segons ells suposa el segrest de l’autogovern de Catalunya. Per tant, és responsabilitat del PDeCAT, d’ERC i de la CUP concórrer també a aquestes eleccions, encara que sigui a contracor. Convertir, si cal, aquestes eleccions en un nou plebiscit sobre la independència de Catalunya, tot i que serà inevitable que durant la campanya també se centrin els debats electorals en la legitimitat dels mateixos comicis i en la validesa de l’aplicació de l’article 155. També caldrà veure quin és el paper que juguen en aquesta campanya les entitats sobiranistes, tenint en compte que els presidents d’Òmnium i de l’ANC, Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, van ser detinguts i empresonats el 16 d’octubre passat. EN ELS PROPERS dies, la discussió dels partits independentistes serà també la fórmula que cal emprar per concórrer a les eleccions del 21-D, i qui ha d’encapçalar la candidatura o les diferents llistes electorals, si finalment n’hi ha més d’una. La nostra impressió, doncs, és que el 21-D pot convertir-se en en el referèndum que l’1 d’octubre no va celebrar-se: sense càrregues policials, amb tots els col·legis oberts i amb les màximes garanties democràtiques, i també amb els partidaris del “No” a la independència interpel·lats directament a participar en les eleccions. Aquest cop, ha estat l’unionisme qui les ha convertit en totalment plebiscitàries.
