David Jiménez
TÈCNIC DE TURISME"ELS AVENÇOS mèdics actuals han fet desaparèixer gairebé al món occidental les epidèmies clàssiques que han assolat el continent al llarg dels segles. No obstant, en el passat han estat nombroses les pandèmies que han minvat la població tortosina: LA PESTA NEGRA (1347) fou una de les pandèmies més virulentes que afectaren a l’Europa medieval del final de la primera meitat del segle XIV. Es creu que Tortosa se’n va veure afectada, quan segurament arribà a la ciutat a través del seu port marítim, puix que era per mar, a través de les ciutats costaneres com arribaven les malalties a altres indrets. ENTRE 1520 I 1598 set epidèmies de pesta afectaren la ciutat, sent les més virulentes les que es van donar els anys 1525 i 1547, segons afirma Despuig en els seus ‘Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa’. L’ANY 1647 ES DECLARA una epidèmia de pesta a València; la noticia alertà a les autoritats tortosines del moment, donat que hi mantenien relacions de comerç per mar. L’epidèmia sembla ser que es temia que entrés a través del port tortosí, i pels destacaments de soldats valencians que arribaven a la ciutat. Davant aquests temors, quan l’epidèmia va fer acte de presència al municipi, els procuradors de la ciutat demanaren ajuda humanitària a la ciutat de Barcelona davant el creixent nombre de morts ocorreguda a l’hospital de Jesús i la impossibilitat de contenir-la. Davant la situació, el governador militar, Monsieur de Lennay, ordenà l’evacuació immediata de la ciutat. L’ANY 1821 ES VA DECLARAR una epidèmia de febre groga a Barcelona, i entrà a Tortosa a través del seu port, portada per la tripulació del llagut Verge de la Cinta. La primera víctima fou un fabricant de sabó de la ciutat que anava a bord. En arribar a casa nostra, es va propagar amb una rapidesa extraordinària, començant pel carrer Santa Catalina, carrer Costa de Capellans i d’aquí a tota la ciutat. Cal dir que la calor va ser-ne el catalitzador principal, ja que els fets ocorregueren a l’agost de 1821. El cordó sanitari establert per les autoritats catalanes (Junta superior de Sanitat de Catalunya) va establir una sèrie de mesures, com l’avís a tota la ciutat de la presència de la malaltia i un mètode de curació per fer-la front. Al desembre de 1821 la malaltia havia remès. "
